"Pocs caçadors, molt bosc i cap llop: més senglars amb risc de transmetre malalties"

 

La gran proliferació de senglars en els nostres boscos comporta conseqüències negatives sobre conreus, boscs i urbs, però a més a més, i era previsible, la pesta porcina. La veritat és que Catalunya pateix una població de senglars molt superior a la de fa un segle, i és clar, la invasió dels senglars comporta risc de malalties. La manca de caçadors, batudes i depredadors naturals del senglar l’han ajudat a fer-se plaga.

A més, i a partir del segle XVIII, les millores tecnològiques de la Revolució Industrial permeteren elevar la producció agrícola amb la conseqüent reducció dels camps de conreu, i a més bosc més senglars. També, i amb l’augment de població durant aquell segle, calia intensificar la producció ramadera amb la necessitat de l'extermini del llop com a depredador dels ramats. Per desgràcia, aquest animal també esdevenia el depredador natural dels senglars i, per tant, a menys llops més senglars.

Després, la globalització de les urbs va incentivar la disminució de caçadors, i a menys caçadors més senglars. En definitiva, amb pocs caçadors, molt bosc i cap llop tenim cada dia més senglars amb risc de transmetre malalties. I això l’Administració ja ho sabia, però la pressió social en contra dels caçadors i en contra de fer batudes, ens ha portat a una crisi predita en el sector porcí. Ja ho sabeu, i si el bosc és de tots, caça la teva part.