"En lloc de facilitar els desplaçaments, a Barcelona s'ha optat per un model que dificulta la circulació"

Cada vegada és més difícil conduir per Barcelona. Les restriccions i els canvis en la circulació no només compliquen els trajectes sinó que també obliguen els conductors a fer recorreguts més llargs i ineficients, amb l'impacte negatiu que això té en el temps i el medi ambient.

Un exemple clar és la impossibilitat de baixar per la Diagonal a partir de Pau Claris, cosa que força a milers de persones cada dia a buscar rutes alternatives, sovint més llargues i congestionades. Algú ha fet els càlculs de l’impacte real d'aquestes mesures? Quants diners es perden en temps de feina? I en combustible malgastat per culpa d'aquests trajectes artificiosament allargats? I la contaminació que es genera innecessàriament? En un moment en què es parla tant de sostenibilitat i d’eficiència, sembla contradictori aplicar normatives que, lluny de reduir el trànsit i la pol·lució, el multipliquen.

I aquest no és un cas aïllat. A molts racons de la ciutat hi ha exemples de carrers tallats, desviaments absurds i restriccions que, lluny de millorar la mobilitat, la col·lapsen encara més. En lloc de facilitar els desplaçaments i fer una ciutat més funcional, s’ha optat per un model que sembla dissenyat per dificultar la circulació de manera deliberada. El resultat? Més cues, més estrès, més pèrdua de temps i més contaminació. Té algun sentit?