Alerta sobre el peu diabètic: es produeix una amputació cada 30 segons i com evitar-ho

A Espanya, s’estima que hi ha cinc milions de persones que pateixen diabetis. I una de les complicacions més greus i freqüents és el peu diabètic. Aquesta afecció, que pot derivar en amputacions i posar en risc la vida del pacient, és prevenible si es detecta a temps i es maneja adequadament.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el peu diabètic es defineix com la infecció, ulceració o destrucció de teixits profunds del peu, associada a alteracions neurològiques i/o malaltia vascular perifèrica en persones amb diabetis.

“El peu diabètic no apareix d’un dia per l’altre. És el resultat d’anys de mal control metabòlic, manca de cura dels peus, tabaquisme, hipertensió, colesterol elevat, obesitat i sedentarisme”, explica el doctor Pablo Gallo González, cap de Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Ruber Internacional.

Les conseqüències del peu diabètic poden ser devastadores. “Estem parlant de la principal causa d’amputació no traumàtica al món. Per aquesta causa, cada 30 segons, algú perd una extremitat de manera total o parcial”, adverteix el doctor Gallo.

La combinació d’isquèmia (manca de reg sanguini) i infecció multiplica el risc d’amputació. “Una úlcera que no rep prou sang no cicatritza, s’infecta i pot derivar en una amputació parcial o total”, afegeix.

Factors de risc que augmenten les probabilitats d’amputació

El primer senyal d’alarma sol ser una úlcera o lesió en un o ambdós peus. A això s’hi poden afegir formigueig, rampes, dolor intens o pèrdua de sensibilitat. “Quan hi ha malaltia vascular perifèrica, el pacient pot notar dolor en caminar, fins i tot en repòs. El peu pot veure’s pàl·lid, fred, sense pols palpable, i la ferida pot no sagnar, encara que sigui profunda”, detalla l’especialista.

Si la lesió s’infecta, pot presentar mala olor, secreció purulenta, febre i malestar general. “Aquests signes indiquen una urgència mèdica. No s’ha d’esperar”, recalca.

El tractament del peu diabètic ha de ser integral i personalitzat. Des del punt de vista vascular, és fonamental avaluar el grau d’isquèmia. El cap d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Ruber Internacional explica que “si no hi ha prou reg sanguini, la ferida no curarà. En aquests casos, valorem tècniques de revascularització per portar més sang al peu”.

Aquestes tècniques poden ser endovasculars (mínimament invasives) o quirúrgiques obertes, i en alguns casos es combinen ambdues. “Quan hi ha infecció profunda, el pacient requereix ingrés hospitalari, neteja quirúrgica i antibiòtics d’ampli espectre”, afegeix el doctor.

La prevenció, clau per evitar amputacions. La bona notícia és que el peu diabètic es pot prevenir. “La prevenció comença amb l’educació del pacient, la seva família i els professionals sanitaris”, afirma el doctor Gallo.

Com prevenir el peu diabètic: cures diàries essencials

Segons l’expert, entre les principals mesures preventives es troben:

• Revisió diària dels peus.

• Ús de calçat adequat.

• Control rigorós de la glucosa, colesterol i tensió arterial.

• Evitar el tabac.

• Mantenir una dieta saludable i realitzar activitat física.

“La neuropatia fa que el pacient no senti petites ferides, i la isquèmia impedeix que cicatritzin. Per això, una lesió mínima pot convertir-se en una úlcera crònica amb risc d’infecció i amputació”, adverteix l’especialista.

Notícies relacionades

Infart a casa estant sol: com actuar immediatament per salvar la teva vida

"No et mata, però et treu la vida": tres dones posen rostre a la fibromiàlgia, la malaltia ‘invisible’

L’especialista insisteix que la cura diària dels peus és essencial: “Cal revisar els peus cada dia, usar calçat que no causi rascades, tallar les ungles amb cura, hidratar la pell i mantenir una higiene adequada”.

El metge llança un missatge contundent: “El peu diabètic no és una condemna inevitable. Amb prevenció, educació i un tractament adequat, podem evitar moltes amputacions i millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis”.