LA LLUITA PER LA PERMANÈNCIA

Un Espanyol de Primera se salva en una segona part de glòria

L’equip perico, que va estar una hora en Segona, tomba a Las Palmas amb els gols de Puado i Milla en una tarda de nervis i emocions a Cornellà, que va acabar amb una apoteòsica invasió.

Un Espanyol de Primera se salva en una segona part de glòria
3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Onze mesos després d’esclatar d’alegria per l’ascens a Primera, l’afició perica va tornar a viure una altra tarda de glòria a Cornellà. No va faltar el clàssic patiment que acompanya a tots els passos de l’Espanyol, però l’equip va aconseguir l’objectiu. Va estar una hora en Segona l’equip de Manolo González, que va ser clarament de menys a més davant Las Palmas (2-0). Un penal d’Essugo sobre Véliz va propiciar el primer de Puado i Pere Milla va segellar el triomf que evita el tercer descens en cinc anys.

La pena màxima transformada pel capità va suposar un enorme alliberament en una tarda de nerviosisme que feia molt mala pinta. Va ser un penal justet, però també justícia divina per a un equip al qual els àrbitres van castigar fa dos anys fins a enviar-lo Segona.

L’Espanyol es va salvar en una cita histèrica amb una entrada una mica decebedora a Cornellà. S’esperava un ple total i hi van acudir 32.511 espectadors, una xifra una mica per sota de la registrada contra el Barça (34.283) i el Madrid (33.669). Més de 6.000 abonats es van quedar a casa. Es van perdre la festa d’una grada que també va disparar a la propietat en plena celebració. El "Chino vete ya" va tornar exclamar-se en un estadi que va viure una apoteòsica invasió quan Muñiz Ruiz va decretar el final.

Afrontava l’afició perica una altra cita al límit com les viscudes el 2004 i 2006, quan l’equip va sobreviure a Montjuïc davant el Múrcia i la Reial Societat. Tampoc van ser fàcils aquests duels, decidits amb gols de Tamudo i Lopo en l’última mitja hora en el primer cas, i amb l’inoblidable gol de Coro en el minut 91 en el segon. El davanter de Banyoles va cedir la capa d’heroi a Puado, que va poder jugar ahir el seu últim partit amb la samarreta blanc-i-blava.

Sempre Joan Garcia

Novament, depenia de si mateix el conjunt català. Només valia el triomf si el Leganés, com era totalment previsible, doblegava el Valladolid, que amb prou feines va oferir resistència. Als voltants de l’estadi es percebia aquest clàssic ambient de les grans ocasions. L’enorme pancarta desplegada a la grada per l’afició aportava la recepta de l’èxit: Orgull, passió, sacrifici. Tres conceptes que defineixen a la perfecció el sentiment perico.

Faltaven els gols. Però el conjunt de Manolo va decebre en un primer temps desastrós. Lluny de sortir a mort o al 200%, com s’havia proclamat tota la setmana, l’equip local va protagonitzar una posada en escena sense idees. Encallat, nerviós i sense ritme, un cop de cap alt de Roberto (m. 9) va ser l’únic ressenyable. Ni un sol xut a porteria hi va haver de l’Espanyol abans de la mitja part. Joan Garcia va tenir més feina de l’esperada en accions de Loiodice, Fuster i Herzog. Superat el minut Jarque, va marcar el Leganés a 600 quilòmetres i es va fer el silenci a Cornellà. La tarda es va anar complicant amb els gols de l’equip madrileny i la inoperància dels pericos, que van estar a punt d’atiar la tragèdia amb un desallotjament de Calero que no es va convertir en autogol de miracle.

Vista la imatge i el rendiment de l’equip, el millor per a l’Espanyol va ser arribar al descans amb el 0-0. Era gairebé impossible fer-ho pitjor. La segona meitat es va obrir amb l’entrada de Milla per Lozano i més empenta dels pericos, però la catàstrofe va tornar a mastegar-se en una clara ocasió de Mata desbaratada per un genial Joan Garcia. ¡Quin monument mereix el porter de Sallent!

Evitat el mal major, va arribar el moment de la glòria. Puado va marcar el penal més important de la seva vida en una decisió arbitral controvertida. El capità també va assistir Pere Milla per segellar una victòria de Primera. La invasió final i les llàgrimes de Manolo van tancar un curs amb final feliç.

Espanyol 2 - 0 Las Palmas

ESPANYOL: Joan Garcia; El Hilali, Calero, Cabrera, Romero; Urko (Sergi Gómez, m. 79), Lozano (Milla, m. 46), Jofre (Véliz, m. 53), Expósito (Král, m. 61), Puado; Roberto (Aguado, m. 79). Tècnic: Manolo González.

Notícies relacionades

LAS PALMAS: Horkas; Marvin Park, Mckenna, Herzog (José Sánchez, m. 80), Mármol; Loiodice, Essugo (Arturo, m. 70), Fuster, Sergio Viera (Diego Martín, m. 61), Benito (Januzaj, m. 46); Mata (McBurnie, m. 80). Tècnic: Diego Martínez.

GOLS: 1-0 (m. 64), Puado, de penati; 2-0 (m. 83), Pere Milla.