"L’ aterratge de l’alumnat de 12 anys als instituts és prematur"

A Espanya, l’antic model educatiu dels anys 70 permetia a partir dels 14 anys anar a treballar o anar a l’institut (a fer el Batxillerat BUP o l’FP de Primer Grau), i a la reforma educativa de l’any 1983 s’establí el primer cicle de l’Ensenyament Secundari de 14-16 anys fins a finals dels anys 90, amb la fi de l’EGB i l’aterratge de l’alumnat de 12 anys als instituts. Però es considera prematura aquesta entrada, ja que implica massa canvis d’avançada a la complexa etapa de la preadolescència.

El Govern de la Comunitat de Madrid s’ha convençut d’això i permet que centres de primària incorporin els dos primers cursos d'ESO per aterrar l’alumnat als instituts amb 14 anys, tot i que fa temps que es fa a Andalusia, també mig miler de centres públics a tota Espanya incloent tota l'ESO (fins als 16 anys), centres privats i concertats arreu del país i a Catalunya els instituts-escola impulsats fa 20 anys.

A més, part de l’alumnat, famílies i professorat aproven la mesura (incloent l’allargament als 16 anys o fins i tot als 18 anys) per motius bàsicament d’edat: contagi de ‘vicis’ adults, la llunyania de centres, despeses de transport i menjador, consolidació d’habilitats socials i més seguretat i facilitat per passar als instituts, dificultats acadèmiques i efectes en la salut mental (sobretot en la gent més vulnerable), etc.

No obstant, es tracta de solucionar i no posposar dificultats, i per això cal també millorar la coordinació i comunicació entre l’ensenyament primari i el secundari i l'acompanyament per evitar l'abandonament i absentisme escolars, fer tutories especialitzades per aquesta ‘transició’, etc. S’està recuperant de 'facto', poc a poc (i d’amagades) el model dels anys 70? Dissenyar un model de continuïtat és la solució, però, tindrà ‘continuïtat’? Veurem, ara que queda poc temps perquè comenci el nou curs.