Doctor Alaman Millas (1947-2025). Curar el món

Ha mort a l'edat de 78 anys el pediatre barceloní Jaume Alaman Millas. Quan la meva mare m'ha trucat per dir-m'ho, he esclatat en un plor que sorprendria qualsevol que sabés les poques vegades que el vaig veure en persona.

Aquesta trista notícia m'ha portat a pensar en una entrevista a l'escriptor i metge Abraham Verghese que vaig llegir fa anys. Verghese va tractar als Estats Units als primers malalts de sida i la seva humanitat era tan famosa que pacients de tots els estats viatjaven perquè fos el seu metge, fins i tot quan sabien que es trobaven a les portes de la mort. Una de les seves frases em va impactar tant que encara la recordo: «Cuidar a una persona és com cuidar el món». Aquells dies el meu pare estava a punt de morir en un hospital, i vaig trobar a faltar a metges que, a més de tractar, ambicionessin cuidar el món.

Quan van néixer els meus bessons, el destí em va posar davant del Dr. Alaman, a qui aviat vaig reconèixer com un d'aquests metges. Els meus fills havien estat prematurs i jo veia en ells una fragilitat que afortunadament el temps va desmentir. Vaig patir una crisi d'ansietat postpart que em provocava deliris hipocondríacs: creia veure en les meves criatures símptomes de totes les malalties possibles. Un dia la meva mare em va suggerir que anés a veure al Dr. Alaman, parent llunyà al qual jo gairebé no coneixia. La seva experiència, pensava ella, podria calmar les meves ansietats.

El Dr. Alaman va entrar a treballar, amb només 26, a la clínica pediàtrica que més tard es convertiria en el Centre Mèdic Teknon. El 1994 va ser nomenat cap de pediatria d'aquesta mateixa clínica, càrrec que va exercir durant gairebé vint anys. Ja complerta l’edat de jubilació, no va voler deixar de visitar, i tenia una consulta al carrer Sant Elies que no va tancar fins al desembre passat, pocs mesos abans de morir.

Em recordo en aquella mateixa consulta, amb dos bebès diminuts però que em quedaven grans. Conservo la viva imatge de com va visitar als meus fills, una espècie de ritual al qual jo assistia tremolosa pel seu veredicte. Hi havia calma i alhora saviesa a les seves mans i mirada. Però el que més recordo és la seva actitud cap a mi. Els hipocondríacs estem avesats a què els metges ens mirin amb recel, però quan l'objecte de la hipocondria són els nostres fills, sentim pànic perquè no se’ls visiti a consciència i se'ns desacrediti per sempre amb l'etiqueta de mare histèrica.

El Dr. Alaman no sols va examinar als meus fills amb tota la meticulositat d'un bon metge, sinó que mai vaig percebre-li cap judici cap a mi. Va ser tot ell un gest d'alè i comprensió. Encara que els meus fills van seguir les seves revisions en la sanitat pública, de tant en tant li feia alguna consulta, i sempre mantenia el mateix tracte.

Desconec si existeixen estudis sobre com influeix el tracte dels pediatres en la salut mental de les mares. Però si no n'hi ha, urgeix fer-los. El Dr. Alaman va confirmar en aquella visita el que tothom em deia, que els meus fills estaven bé. I cuidant-me a mi com ho va fer, va fer que ho continuessin estant en el futur. Per fi la societat està posant el focus en la salut mental de les mares, per nosaltres mateixes, però també perquè té conseqüències directes en els nostres fills, en la seva salut i desenvolupament.

Notícies relacionades

Les aliances necessàries en emergència

Crema el que és públic

Si hagués d'escriure la biografia dels meus fills en els seus primers nou anys de vida, relataria aquell dia en què van dir la seva primera paraula, o donar el seu primer pas, o es van somriure l'un a l'altre, i probablement situaria al mateix nivell el moment en què el Dr. Alaman em va fer sentir una mare vàlida. Perquè sé que d'aquesta manera va contribuir al benestar dels meus fills, a la seva salut i felicitat.

Ara que sé que ja no podré trucar-li amb alguna de les pors que encara em trasbalsen de tant en tant, camino per la ciutat de Barcelona i penso que és molt probable que alguna de les persones que em creuo estigués de nen en mans del Dr. Alaman. No és impossible. Però tant és. Com va dir Abraham Verghese, «cuidar a una persona és com cuidar el món», i durant els cinquanta anys de carrera mèdica del Dr. Alaman, el món ha estat sens dubte molt més cuidat.