"No es poden criminalitzar els immigrants. Jo ara ho soc"

"Volia viure una nova vida". David Saldoni (Sallent, 1976) va deixar l’acta de diputat al Parlament al maig per posar rumb a Bogotà. No va ser una decisió d’un dia per l’altre, sinó que la va meditar durant anys. El 2023, mentre passejava pels carrers de la capital colombiana, va començar a plantejar-se si seria capaç de viure allà. En aquell viatge va fer dues entrevistes de feina que no van prosperar i, al tornar, va posar fil a l’agulla en la recerca d’una nova ocupació, un procés que reconeix que no ha estat exempt de "frustració".

Després de 25 anys dedicats a la gestió pública, primer a l’Ajuntament de Sallent –com a regidor i alcalde–, després en el Departament de Territori i, finalment, al Parlament; quan va voler deixar la política va dubtar si sabia fer alguna altra cosa. "Hauria de ser més fàcil entrar i sortir de la política, però tens una etiqueta brutal. Fins i tot aquí, a 10.000 quilòmetres, et miren d’una manera estranya; és una professió absolutament estigmatitzada", lamenta. Es tracta d’una situació que ha viscut en carn pròpia, però també com a responsable de política municipal de Junts, ja que explica que cada vegada "costa més" trobar candidats.

Entre el viatge a Bogotà i ara, va fer un postgrau de direcció d’empreses, va treballar amb el seu coach per reorientar la seva carrera i es va informar a través de diverses consultories –també amb l’oficina d’Acció de la Generalitat– de les possibilitats que tenia a Llatinoamèrica. Finalment, aquest 2025, un dels processos de selecció en què estava inscrit va tirar endavant. Fa un mes i mig que treballa a Enel, multinacional del sector energètic que buscava algú per dedicar-se a l’àmbit regulatori i que dissenyés un pla de compliance (compliment normatiu). "Em passo el dia fent anàlisis comparades amb el meu amic ChatGPT", explica rient.

Sortir de la zona de confort li està costant, és un procés: "aprenc cada dia, és una cura d’humilitat". "La política té un punt de pompa que et puja l’ego, però aquí no ets ningú", constata, mentre assegura que mai s’havia preparat tant una reunió, ni hi havia acudit a una "tan nerviós". Un canvi voluntari que també té un cost econòmic, ja que els salaris a Colòmbia no són com els dels diputats del Parlament. "Aquí soc un tècnic, s’han canviat els papers totalment: he passat de tenir un equip, a parlar amb l’assistent d’un dels gerents", admet, i insinua que el seu propòsit no era "guanyar diners".

No obstant, tot i posar un oceà pel mig, no ha tallat tots els vincles amb Catalunya ni ha desconnectat de la política. Explica que una vegada al mes comparteix un esmorzar de forquilla amb un grup de catalans, amb fricandó i trinxat de la Cerdanya; i confessa que a la nit veu en diferit el Telenotícies. Del que sí que ha pogut allunyar-se és de la comunicació i els estímuls constants, i ha aconseguit tornar a activar el so del mòbil. "Feia 10 anys que el tenia en silenci, perquè em generava taquicàrdia. Ara el WhatsApp sona cada x temps i quan ho fa, fins i tot em fa gràcia", revela.

Però, malgrat tenir un cert sentiment d’alliberament, també està orgullós del que ha viscut. Diu que l’etapa de què guarda un millor record és la d’alcalde de Sallent i que el més "bèstia" que ha fet ha sigut fundar Junts per Catalunya. Saldoni va ser un dels encarregats de reunificar una bona part del món postconvergent en les passades eleccions municipals, una cosa que reconeix que "no va ser fàcil". Admet que una part de l’òrbita de la formació enyora Convergència, però ell ho té ben clar: "Amb el pas dels anys s’ha mitificat, però CDC ja no tornarà". Considera que ara s’ha aconseguit que Junts sigui "una eina confiable per a tota aquesta gent", i n’atribueix el mèrit a Jordi Turull.

Justament, abans d’anar-se’n a Colòmbia, Saldoni era la mà dreta de Turull i tenia entre els seus encàrrecs preparar les eleccions del 2027, així que va ser dels que més va notar la pressió d’alguns alcaldes per endurir certs discursos. Justament, en la seva última intervenció al Parlament, va defensar prohibir el burca al carrer i vetar l’ús del vel a escoles i instituts. "Hi ha gent inquieta amb l’aparició d’Aliança Catalana, però jo recepto pau i tranquil·litat, queden dos anys", recorda, mostrant-se convençut que amb el temps es demostrarà que les fórmules de Sílvia Orriols no van enlloc, perquè es basen "en l’odi".

Orriols, Ripoll i l’odi

Saldoni demana no perdre els "matisos" i rebutja escollir entre "Orriols i els Comuns". No descarta per complet els pactes amb Aliança, ja que assegura que "amb 800 llistes es poden produir 800 casuístiques", però és contundent al parlar de la líder de l’extrema dreta. "El que fa aquesta senyora amb Ripoll no té nom, s’està carregant la ciutat a nivell reputacional", lamenta, mentre recomana experiències com la seva per empatitzar també amb els nouvinguts. "No podem criminalitzar tot un col·lectiu, jo soc immigrant aquí. Quan et trobes a la cua d’immigració, enmig de tots els veneçolans, veus que ets igual que tots. Això va molt bé. Sobre l’odi no es pot construir", afegeix.

Notícies relacionades

Mor l’expresident d’Aragó Javier Lambán

Feijóo, des d’un lloc de comandament a Lleó, demana el desplegament de l’Exèrcit: «Estem en una crisi nacional i queda el pitjor»

També, des de la distància, recepta a Junts continuar sent "útil" i mantenir la negociació a Madrid, tot i que avisa que "trencar, de vegades, també forma part de l’estratègia de col·laborar". Reconeix que Catalunya ha quedat tocada després del procés, especialment pel que fa a termes lingüístics i de "presència institucional".

I, sobre possibles nous lideratges, en cas que Puigdemont no es torni a presentar a unes eleccions, Saldoni afirma que la seva formació té molta "gent" i pot preparar un nou perfil "en tres mesos". Pel que fa a si ell podria tornar a la política, el ja exdiputat no hi tanca del tot la porta, però per ara ho descarta: "Tinc moltes ganes d’experimentar això, és brutal tornar a començar. Cada dia és un descobriment".