tots amb els bars

Víctor Martínez: «Em nego a servir sípia en un 'tupper' de plàstic»

El propietari de la històrica Cervecería Robert II tanca temporalment perquè no li surten «els comptes» i avisa que com a màxim aguantarà «dos mesos»

zentauroepp55513875 supervivientes restaurantes201021111429

zentauroepp55513875 supervivientes restaurantes201021111429

2
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

La Cervecería Robert II és tota una institució al barri de Bufalà de Badalona. Es tracta d’una empresa familiar que va començar fa més de 40 anys. La clau del seu èxit, explica el propietari Víctor Martínez, és la variada carta de cerveses i les tapes casolanes, entre les quals destaquen la vedella a l’asturiana, la tripa i la ‘gambita’ blanca de Huelva. Però el seu plat estrella és el pernil de Jabugo, tallat fi, i de gran qualitat. Les últimes restriccions imposades per la Generalitat han fet que el bar abaixés la persiana i ara el seu futur penja d’un fil.

Vostès han decidit tancar. 

Estem tancats perquè no ens surt rendible. A nosaltres el que ens dona vida és la terrassa. Abans teníem 18 taules que vam haver de reduir a la meitat. Sense aquestes taules ja no té sentit obrir.

¿No s’ha plantejat el ‘take away’? 

Algunes vegades hem fet menjar per emportar-se, però quan fiques unes braves o sípia en un ‘tupper’ de plàstic ja no tenen el mateix gust. Em nego a comprometre la qualitat de les nostres tapes, que són totes casolanes. Algunes fins i tot les continuava fent la meva pròpia mare. I servir beguda per emportar-se tampoc té sentit, perquè en aquest carrer la competència ja ho està fent i no val la pena competir per quatre cafès.

Llavors, ¿farà un erto? 

Em veig en aquesta obligació. Durant l’estat d’alarma ja vaig haver de sol·licitar un erto i ara anem a buscar el segon. Hauré de tornar a pagar, però, almenys, la Seguretat Social dels meus treballadors l’assumeix l’Estat durant el que duri el tancament. 

¿Ha hagut d’acomiadar treballadors? 

Ara tinc quatre treballadors quan havíem arribat a ser nou. La reducció l’hem viscut de manera dramàtica, perquè aquí som tots com una gran família, i hi incloc aquí els clients, també. Com la cançó ‘El calor del amor en un bar’, de Gabinet Caligari.

¿Què li demana a l’Administració? 

Jo ja no demano res, la veritat. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va anunciar fa poc uns ajuts per als autònoms de la ciutat, però ni tan sols s’han posat en marxa. Abans de la pandèmia havia demanat uns permisos per ampliar el bar amb una part del magatzem, que ara se m’han concedit, però he hagut d’ajornar les obres, perquè pagar-les és inassumible en aquesta situació.

¿Abans del tancament havia reduït la jornada laboral o la compra de productes? 

Havíem reduït una mica la jornada, perquè alguns dels nostres clients també havien deixat de venir al patir ertos en la seva feina. La carta, no obstant, sempre ha sigut la mateixa. Quant als productes, a diferència d’altres anys, ara hem anat molt més al dia. No es pot tirar gènere. Si abans fèiem 5 quilos de popets en salsa, ara en fem 2 quilos.

Notícies relacionades

¿Quant calcula que podrà aguantar així? 

No ho sé. Un mes i mig o dos. Com a màxim.