Xavier Rodríguez: «Jo exerceixo de cura a través de la màgia»

Quan impartia classes de religió, a Xavier Rodríguez (Barcelona, 1950) se li va ocórrer demanar als seus alumnes que, a més del delegat de classe, havien de designar un ‘delegat de màgia’. “Algú que a mitja classe aixequi la mà, es posi dempeus i, amb gest televisiu, digui: ‘¡Xavi, és l’hooora de la màgia!’”, els va puntualitzar. En aquell moment ell parava la classe i feia prestidigitació durant cinc minuts, una anècdota que condensa l’essència d’un sacerdot que ha fet de l’il·lusionisme la seva forma de vida.

-¡El capellà mag!

-Així és justament com em coneixen al món de la màgia; així o com a ‘Mag Reivaj’. Per a mi, la màgia és una teràpia: amb ella descanso més que a les vacances.

-¿Són màgia i religió compatibles?

-¡Fins i tot complementàries! Tot i que a primera vista pugui semblar que no, encaixen perfectament. Fixa’t: en les actuacions de màgia hi ha moltes hores d’espera. En aquelles estones, amb altres mags o artistes, sorgeixen converses sobre problemes personals. Jo vaig vestit de mag, però parlem de coses amb rerefons religiós.

-O sigui, que exerceix de cura a través de la màgia.

-Exacte. Jo he enterrat, batejat i casat molts mags. Després de tants anys, tinc molts amics al món màgic que confien en mi perquè em veuen una persona oberta de ment.

-¿Mai ha percebut reticències des de l’Església?

-Al revés: sempre m’han animat. A més, com que conec l’argot, quan faig màgia davant de religiosos entro d’una manera diferent a través de l’humor.

-¿Quina és la seva activitat religiosa actualment?

-Soc el director del Centre Borja a Sant Cugat del Vallès, on es dona formació teològica i hi ha una comunitat de 30 jesuïtes. Faig eucaristies diàries. També vaig a la presó, on he après a escoltar conversant amb els interns.

-¿I la seva activitat màgica?

-Abans m’hi dedicava més, ara vaig fent actuacions en celebracions i participo en molts actes solidaris. Al 74 em vaig treure el carnet de mag professional, “artista de circ i varietats”, que per a un capellà quedava... [riu]. Des d’aleshores, he anat a molts congressos de màgia i m’he inscrit en associacions, des de l’extint Cercle Espanyol d’Arts Màgiques fins a l’actual Societat Espanyola d’Il·lusionisme.

-Molt professional.

-Sí, tot i que jo dic que exerceixo com a semiprofessional: em guanyo la vida d’una altra manera, abans fent classes i ara a la parròquia, però també guanyo diners amb la màgia, ara uns 3.000-4.000 euros a l’any. Com els religiosos donem a la comunitat el que guanyem, jo vaig arribar a un acord amb el pare provincial: em va autoritzar que pugui quedar-me el que guanyo amb la màgia per reinvertir-ho en màgia. Això ho saben fins i tot a Roma.

-¿Com li va sorgir aquesta passió?

-Amb 12 anys ja vaig començar a fer jocs fins que als 23, quan ja era jesuïta, vaig fer uns jocs de cartes en l’aniversari d’un pare superior. Al veure’m, ell va ser qui em va animar a seguir i a cultivar la màgia com a instrument de contacte amb les persones.

-¿Coneix algun altre capellà mag en el nostre entorn?

-A nivell professional no, si existís el coneixeria: no n’hi ha cap d’inscrit en les associacions màgiques espanyoles o catalanes en què soc. Aficionats, en canvi, segur que n’hi ha.

-Expliqui’m alguna anècdota.

-Que siguin dos. Una vegada, un amic em va demanar anar a actuar a una discoteca per suplir el mag que li havia fallat. “Jo allà no puc hi anar...”, li vaig començar dient, però vaig acabar anant-hi i va anar bé. Una altra vegada, em vaig trobar el meu apreciat Jorge Blas en tres conferències durant un mes. A la tercera, em va dir: “Escolti, pare, però ¿vostè quan està a la parròquia?” (Riu).

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Quina màgia li agrada?

-La d’escenari. Per exemple, tinc un truc que el vaig encarregar fer al taller d’enquadernació de les monges benedictines del carrer d’Anglí. Mira, consisteix en la desaparició d’una bíblia [busca al seu arxiu, agafa una bíblia, la fica en una capseta i la fa desaparèixer].