Barcelona necessita més lavabos públics

«Els contenidors d'escombraries del Raval són multifuncionals: serveixen per tirar-hi les escombraries i per fer-hi les necessitats». I els veïns del barri, com Sam Roberts, en pateixen les conseqüències. «Les olors són desagradables i contribueixen a una imatge de brutícia que no atrau la gent», diu aquest xaval de 17 anys que, disposat a mostrar una altra cara de Barcelona, menys 'cool' i monumental, es posa a caminar Ronda de Sant Pau avall fins al carrer de la Cera i d'allà, al d'En Botella. A l'altura de Reina Amàlia s'atura i assenyala uns contenidors; a terra, una reguera sospitosa. Sí, el Raval té un problema. La ciutat té un problema. De serveis, de civisme, d'imatge, de salubritat. Malgrat estar en ple auge i desenvolupament turístic, la xarxa de lavabos públics és insuficient. Així ho denuncien els ciutadans en el debat obert a EL PERIÓDICO arran de la privatització dels urinaris de l'estació de Sants.

El Sam travessa la plaça del Pedró fins a la de Maria Aurèlia Capmany, on apunta acusador a dos contenidors cilíndrics. Pel carrer del Carme avança fins a Agustí Duran i Sanpere, i convida a respirar fondo. L'acre pudor d'orina avassalla. L'Ajuntament es gasta cada any uns 2,2 milions d'euros a netejar els carrers d'orins. El Sam no ho discuteix («a l'hivern passen cada dos o tres dies, i a l'estiu molt més»), però no creu que això solucioni el problema.

'WC NOMÉS PER A CLIENTS' / Barcelona disposa de 104 lavabos públics en parcs i jardins i 117 més a les platges; quatre cabines assistides a Ciutat Vella, i un miler de serveis repartits en equipaments com biblioteques, casals i centres cívics, restringits als seus horaris. «És molt evident que n'hi fan falta molts més, com els que tenia la ciutat molts anys enrere», afirma en una carta enviada al diari Leopold Guirao. administratiu de Sant Andreu, un de les desenes de participants en el debat. «És clar que n'hi hauria d'haver més, ja que a molts bars neguen l'ús de les seves instal·lacions si no s'hi consumeix alguna cosa», apunta Manuel López, jubilat de Sagrada Família. I és que va naufragar la proposta municipal que els bars amb terrassa haguessin de permetre l'accés als seus lavabos a tothom, i proliferen els cartellets de 'WC només per a clients'.

Això afecta més directament que a ningú les persones sense sostre. Un col·lectiu que ha crescut un 45% a la ciutat des del 2008, fins a vorejar les 3.000 persones a mitjans de l'any passat. «Si no poden fer servir els serveis dels bars i no hi ha lavabos públics, ¿on han de fer les seves necessitats els indigents?», pregunta el Sam. Doncs al carrer, és clar.

IMATGE VERGONYOSA / El fenomen també perjudica la imatge i la projecció turística de Barcelona. «Un dels nostres atractius és el turisme, i els visitants es passen hores caminant i necessiten serveis», recorda Juana Mula, mestressa de casa del Guinardó. «Treballo a Montjuïc des de fa anys. Milers de turistes visiten la muntanya cada dia i em cau la cara de vergonya cada vegada que li he de dir a un d'ells que no hi ha lavabos públics a la zona», relata Gorka Iban López, treballador de TMB.

Barcelona va rebre fins a 7,44 milions de visitants el 2012. Els ciutadans no entenen que la ciutat no disposi d'una xarxa de serveis públics comparable a la d'altres grans capitals. «En altres llocs d'Europa hi ha molts lavabos i molt ben senyalitzats», apunta Concepció Capera, jubilada de Vallcarca. Comparar fa que alguns sentin indignació -«som la vergonya de l'Europa turística», assegura Isidro Martínez, de Badalona-, altres en fan retret

-«sembla que a la ciutat li interessa el turisme de diners ràpids: mentre deixin diners, tant se val la imatge que es doni», remata el Gorka Iban), i altres prefereixen proposar solucions: «La resta d'Europa té lavabos públics amb una persona encarregada de mantenir-los en condicions; d'aquesta manera crearíem ocupació», subratlla Ignasi Gonfaus, visitador mèdic de la Verneda.

De totes maneres, orinar a Barcelona és una odissea no tan sols per als turistes i els indigents. En alguns llocs de la ciutat encara es pot recórrer a un centre comercial, però a la majoria dels barris l'única opció acaba sent un bar. «A la Verneda no hi ha ni un lavabo públic, malgrat que fa temps que els veïns en reclamem. La gent gran no pot pagar tres o quatre tallats cada vegada que surt a passejar», denuncia l'escultor Pep Orti. Ell mateix té problemes de pròstata i pateix aquesta mancança. Acostuma a sortir a passejar amb el seu pare, de 86 anys, i explica que «una de les condicions a l'hora d'escollir el recorregut és tenir localitzat un lavabo».

MÉS CIVISME / El Pep confessa que una vegada («una de sola») s'ha vist obligat a orinar en un descampat pròxim a la sortida del metro. Sabia que infringia l'ordenança de civisme. «Però era això, pagar una consumició o fer-m'ho a sobre». El seu cas era una emergència, però al llarg del 2013, la Guàrdia Urbana va formular 10.226 denúncies a persones sorpreses in fraganti (un 12,39% més que el 2012).

Notícies relacionades

Twitter analògic del XIX

La situació en altres ciutats

Els barcelonins reclamen més civisme. Per mantenir els carrers nets, consideren que disposar de més lavabos públics és clau. «Països com França o Andorra tenen lavabos en quantitat i de qualitat, una manera d'evitar el vandalisme», defensa des d'Abrera Ángel Miralles. Però a més s'han de mantenir en condicions, i és en aquest punt on sorgeix, arran dels lavabos de pagament de Sants, un altre debat: «¿De què serveix tenir-los gratis quan la majoria no es poden fer servir per l'incivisme d'alguns usuaris que no pensen en els altres?», es pregunta Antonio Gómez, de la Verneda. Encara que ¿per què suposar que només poden estar nets si són de pagament? «Els més necessitats no es poden permetre pagar», sosté el Sam, i demana a l'Ajuntament «que els senyalitzi bé, conscienciï els ciutadans per utilitzar-los i els mantingui nets».

Periodisme amb el ciutadà. Podeu enviar testimonis com els que es publiquen en aquestes pàgines a Entre Tots, la secció de participació d'EL PERIÓDICO. Per correu electrònic: entretots@elperiodico.com Per twitter: @EPentretots A la web: entre-tots.elperiodico.cat