La situació en altres ciutats

PARÍS Urinaris gratuïts per aconseguir que s'utilitzin

La pudor d'orina -penetrant al metro i en zones turístiques- és una autèntica plaga a la ciutat de París i un dels aspectes més criticats pels visitants. ¿La raó? Els parisencs són els campions dels pipís salvatges, a l'aire lliure, exemple seguit per molts estrangers. Fins al febrer del 2006, quan l'ajuntament va decidir que els urinaris públics serien d'accés gratuït, aquestes estructures eren més utilitzades com a mur per alleujar la bufeta que com a lloc per fer les necessitats en la intimitat. La mesura va servir per retornar la seva utilitat als 400 lavabos urbans que hi ha a la ciutat, utilitzats l'any passat per més de 13 milions d'usuaris, amb una mitjana d'entre 150 i 200 visites diàries. L'horari de lliure accés va de les sis del matí fins a les 10 de la nit, i s'allarga fins a la una de la matinada a les zones més festives. Per localitzar els llocs on estan ubicats, l'ajuntament ha llançat una aplicació titulada ¿On es pot fer pipí a París? Tot i així, el problema està lluny d'estar resolt. A les grans estacions ferroviàries els lavabos són de pagament i es considera insuficient el nombre d'urinaris gratuïts de què es disposa. ELIANNE ROS LONDRES Campanyes ciutadanes en pro de més lavabos

A Londres hi ha més de 400 lavabos públics, per a una població de 8,3 milions d'habitants i els milions de turistes que la visiten cada any. El nombre de lavabos en carrers i parcs ha anat a la baixa pel cost que representa modernitzar-los i mantenir-los. Algunes instal·lacions, que han estat heretades de l'era victoriana, s'han venut a preu d'or i actualment són apartaments, bars o clubs nocturns. La llei no obliga les autoritats locals a proveir de lavabos públics, que en molts casos són gratuïts, encara que també poden costar al voltant de 60 cèntims d'euro. L'escassetat ha provocat l'aparició de campanyes ciutadanes com l'anomenada We need the loo (Necessitem el vàter), reclamant l'obligació de facilitar-ne. Per tal de suplir-ne el dèficit, en alguns districtes hi ha una col·laboració entre les autoritats i els negocis locals, perquè pubs, restaurants, cafès i comerços obrin els lavabos a tothom. Els que s'han sumat a aquesta iniciativa exhibeixen a l'entrada un adhesiu indicatiu. Els orins al carrer continuen sent un problema en moltes zones, especialment en les de copes, com al popular Soho. BEGOÑA ARCE  ROMA Els gratuïts, en mal estat de conservació

Notícies relacionades

Barcelona necessita més lavabos públics

Twitter analògic del XIX

A Roma hi ha mig centenar de lavabos públics, la gran majoria situats al centre històric. N'hi ha que són de pagament –un euro– i n'hi ha de gratuïts. Aquests últims, no obstant, en general es troben en mal estat de conservació, ja sigui pel seu deteriorament o pels actes de vandalisme. Els últims anys, a més a més, diverses investigacions periodístiques han documentat que és molt comú el fenomen de persones no autoritzades que demanen diners a canvi de permetre l'accés a aquest servei. Un altre problema és que a la web del municipi s'assenyalen lavabos que estan tancats i sovint els horaris i els dies en què estan oberts són erronis. Amb el pas del temps, els responsables del manteniment d'aquestes infraestructures han intentat resoldre els problemes que giren al voltant d'aquest servei. El mes de setembre passat, per exemple, es va generar una aplicació per a mòbils –en anglès i italià– que informa de la localització i l'estat dels lavabos públics. No obstant, hi ha tants els problemes i tan variats que les queixes són massa freqüents. Entre altres motius, perquè moltes vegades no funcionen. IRENE SAVIO MADRID Una de les capitals amb menys lavabos

El desembre passat, Adif va obrir la veda per cobrar a les seves instal·lacions i va estrenar a l'estació d'Atocha de Madrid els primers lavabos de pagament en un lloc públic a Espanya, amb un cost de 60 cèntims. A Madrid no és fàcil accedir a un urinari públic, i encara menys gratis. Segons les últimes dades publicades per la regidoria de Medi Ambient, a la ciutat només hi ha 37 lavabos públics, un per cada 88.000 habitants, xifra que la converteix en una de les capitals europees amb el nombre de lavabos per habitant més baix. Madrid ha optat majoritàriament per les instal·lacions automàtiques (a 30 cèntims) concebudes com a suport publicitari, unes torres que a la pràctica en moltes ocasions estan fora de servei per falta de manteniment. També és destacable la falta d'urinaris en llocs molt transitats com la Puerta del Sol i en altres punts cèntrics, on els comerciants en reivindiquen. Sense anar més lluny, fa un any el ple de l'ajuntament va instar l'equip de Govern a elaborar un estudi per analitzar les necessitats pel que fa a nombre, ubicació, característiques i possibles models de gestió de lavabos públics.