Les llàgrimes de Colau

La mort de l’activista Llum Ventura propicia un moment de genuïna emoció enmig de la impostada exaltació de la campanya

Al rescat de la democràcia

Cartellisme i xafogor

Les llàgrimes de Colau
2
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«I get knocked down / but I get up again...». A la ràdio del taxi sona ‘Tubthumping’, l’inapel·lable ‘hit’ de 1997 de la banda britànica Chumbawamba. L’altre dia, l’ultraemprenedor Daniel Esteve, patró de l’empresa d'esbirros immobiliaris Desokupa, va publicar a Twitter un vídeo del muntatge d’una lona contra Pedro Sánchez en un edifici del madrileny carrer d’Atocha amb ‘Tubthumping’ com a banda sonora, i l’exguitarrista de Chumbawamba Boff Whalley li va respondre que, si volia utilitzar una cançó del grup, provés millor amb ‘The day the nazi died’ (El dia en què va morir el nazi). ‘Ouch’.

Per un d’aquests atzars que la providència disposa quan vol arrencar-nos un somriure, el taxi en el qual sona Chumbawamba es dirigeix a l’edifici de l’ESCI-UPF, a l’auditori del qual se celebra un acte d’En Comú Podem Sumar en defensa del dret a la vivenda. És la primera ‘performance’ electoral d’Ada Colau a Barcelona des que va deixar de governar la ciutat fa tres setmanes, així que tota la funció té un cert aire d’homenatge i reivindicació, atmosfera que el responsable del fil musical dels minuts previs s’encarrega de remarcar a l’incloure al menú la rumba ‘colauer’ ‘Filla del Guinardó’.

El «Partit Immobiliari»

Lluny d’emular Napoleó i quedar-se a la banyera lamentant la pèrdua del seu imperi, l’exalcaldessa apareix en escena com un galió amb les veles desplegades, als sons de la cançó ‘Fuego’ del grup colombià Bomba Estéreo. Aquesta vegada li toca obrir el torn de parlaments, cosa que fa traient pit per les polítiques de vivenda dels seus governs municipals, anomenant «‘señoros’» Santiago Abascal i Gabriel Rufián, propugnant la necessitat de derrotar a les urnes el «Partit Immobiliari» i, amb lapsus inclòs, demanant el vot per a «Yolanda Vidal», un intrigant ‘crossover’ de Yolanda Díaz i la cap de llista per Barcelona, Aina Vidal.

Notícies relacionades

La resta dels oradors elogien i agraeixen en les seves intervencions el treball desplegat per Colau i els seus equips en els dos últims mandats i el públic respon cada vegada amb càlids aplaudiments i crits d’ànim. Les llàgrimes que neguen els ulls de l’exalcaldessa cap al final de l’acte podrien molt ben ser d’emoció pels testimonis d’afecte i admiració rebuts, però no és així. Gerardo Pisarello acaba de comunicar, durant el seu discurs, la mort de la historiadora, activista i militant de Barcelona en Comú Llum Ventura, i Colau, impactada per la notícia, no pot reprimir el plor.

És un moment estrany, en el qual l’exaltació impostada de la campanya electoral es veu desbordada per l’emoció íntima. Discretament, l’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca abandona l’escenari a fi d’asserenar l’ànim i torna al cap d’uns minuts, just quan Aina Vidal està anunciant que una de les primeres mesures que Sumar posarà sobre la taula després del 23J serà la creació d’un Ministeri de Vivenda per a, entre altres coses, parar els peus a «la màfia» de Desokupa. Colau força un somriure i s’afegeix a l’ovació. «I get knocked down / but I get up again...».