Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

Si en alguna cosa ha sigut consistent el Govern israelià en aquests set mesos d’assalt militar sobre la Franja ha sigut en les seves reticències per articular un pla per a la postguerra a Gaza. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha cultivat la indefinició, limitant-se a establir unes quantes línies vermelles sobre la futura governança de l’enclavament, una postura que li serveix per mantenir les seves opcions obertes, evitar les desercions en el seu gabinet d’unitat i prolongar la guerra sine die per sobreviure en el poder. Aquesta postura, no obstant, s’està tornant cada vegada més insostenible. La Casa Blanca està frustrada i maniobra per imposar els seus propis plans. Tampoc els militars israelians estan contents. Aquesta setmana van trencar files per culpar la indecisió de Netanyahu de la tornada dels seus soldats el nord de Gaza i oposar-se a un potencial govern militar del territori devastat.

L’únic punt d’acord entre les diferents faccions que mantenen a la superfície Netanyahu és que Hamàs ha de ser derrotat militarment i ha de desaparèixer de l’equació a Gaza. Però fins allà el consens. El primer ministre sembla apostar per una ocupació prolongada de Gaza, que passaria a estar sota control militar i civil d’Israel, el mateix escenari que hi va haver a la Franja fins a la creació de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) als anys 90.

Assentaments jueus

Els colons volen recolonitzar l’enclavament sembrant-lo de nou amb assentaments jueus. Els militars no tanquen la porta a una Gaza administrada eventualment per l’ANP, sempre que estigui disposada a continuar col·laborant amb Israel, o per una força multinacional. Una cosa semblant al que volen els EUA, que tracta de convèncer als seus aliats àrabs perquè enviïn tropes a la Franja quan callin les bombes per mirar d’imposar algun tipus d’estabilitat i emprendre la majúscula reconstrucció.

Tant de solista continua sense tenir un director d’orquestra perquè Netanyahu es resisteix a abordar el dia després, com li va retreure aquesta setmana el seu ministre de Defensa. "Des del 7 d’octubre, l’estament militar ha dit que és necessari treballar per trobar una alternativa a Hamàs", va dir Yoav Gallant en un discurs televisat. Uns plans que "no van ser sotmesos a consideració i, el que és pitjor, tampoc es van plantejar altres alternatives". Gallant va insinuar que no seguirà en el Govern si Netanyahu s’entossudeix a deixar el que queda de Gaza sota control dels seus militars, un escenari similar al que impera a Cisjordània, on més tres milions de civils palestins viuen sota la bota de la llei marcial israeliana. "Un règim militar i civil és una alternativa dolenta i perillosa per a l’Estat d’Israel", va dir el ministre.

Gallant no és un pacifista. Ni res que s’hi sembli. Correligionari de Netanyahu en el Likud, defensa l’ocupació de Cisjordània i l’expansió de les colònies per torpedinar la viabilitat d’un Estat palestí. Però és conscient que Israel no només haurà de lidiar probablement amb una insurgència palestina si decideix reocupar l’enclavament, sinó que les seves relacions amb Egipte i els EUA quedaran molt tocades. "Pagarem per això amb sang i víctimes, i haurem d’afrontar un onerós cost econòmic", va afegir durant la seva compareixença pública. De la mateixa opinió és el general Benny Gantz, un dels líders de l’oposició.

"El ministre de Defensa diu la veritat", va dir Gantz aquesta setmana. "La responsabilitat del lideratge és fer el millor per al país a qualsevol preu". Netanyahu ha reiterat per activa i per passiva que no permetrà que l’ANP de Mahmud Abbàs prengui el control de Gaza després de guerra. I les seves maniobres perquè alguns clans de la Franja al servei d’Israel vagin ocupant a poc a poc el buit de Hamàs no estan funcionant. Per això insisteix que el seu país es farà càrrec indefinidament de la seguretat de Gaza. És el que volen els colons perquè això multiplicaria les seves opcions per recolonitzar l’enclavament. Ells saben millor que ningú que les polítiques "temporals" d’Israel cap als palestins es tornen tard o d’hora en permanents.

El repte de la Casa Blanca

Notícies relacionades

Trump decideix implicar-se en la guerra contra l’Iran oberta per Israel

Paolo Cotta Ramusino, físic i matemàtic nuclear: "Perquè l’Iran no desenvolupi l’arma nuclear, Israel no ha d’agredir altres països"

La indefinició israeliana exaspera els EUA, per més reticent que continuï mostrant-se Biden a imposar costos a la sordesa del seu aliat. "Fa moltes setmanes que treballem per desenvolupar plans creïbles per a la seguretat, governança i reconstrucció (de Gaza)", va dir diumenge passat el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, en una entrevista a la CBS. "Però Israel no està fent el mateix", va afegir a tall de velat retret. Les intencions de la Casa Blanca passen per crear una força multinacional àrab que es faci càrrec de l’enclavament fins que un lideratge palestí –aprovat per Israel i els EUA– pugui agafar-ne el relleu.

Però segons el Financial Times només podria prosperar si va acompanyat d’un horitzó polític seriós o un reconeixement per part de Washington de l’Estat palestí.