L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa

Els equips de rescat ahir a la nit encara no havien aconseguit poder arribar fins a la zona de l’accident i aclarir l’estat dels passatgers a causa de les difícils condicions meteorològiques

L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa

ADRIÀ ROCHA CUTILLER

4
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

El president iranià, Ebrahim Raisi, i un grup d’alts càrrecs de la República Islàmica de l’Iran estaven ahir a la nit en parador desconegut després que diumenge a la tarda es perdés el contacte amb l’helicòpter en el qual viatjava cap al nord de l’Iran. Raisi i la seva comitiva, entre la qual també es trobava el ministre d’Exteriors iranià, Hussein Amir-Abdollahian, tornaven cap a Teheran després d’una visita oficial d’unes hores a la frontera iraniana amb l’Azerbaidjan, on Raisi s’havia reunit al migdia amb el seu homòleg azerbaidjanès, Ilham Aliyev.

Segons reporters de l’agència iraniana de notícies Tasnim, dos passatgers de l’helicòpter van arribar a contactar amb les autoritats després de l’accident, i van assegurar que el succés no havia sigut gaire greu. No obstant, poc més se sap dels fets: els equips de rescat no havien aconseguit ahir a la nit arribar al lloc de l’aterratge, en una zona molt remota, muntanyosa i freda del nord iranià, a prop de la frontera amb l’Azerbaidjan.

Ahir a la nit, en tota la regió en qüestió, els termòmetres marcaven alguns graus sota zero i es temia que, a mesura que anaven passant les hores, amb una pluja que es convertia en neu, disminuïssin les possibilitats de trobar am vida Raisi i els altres membres de la comitiva.

"Tenim 65 equips de rescat al lloc. Les condicions de l’àrea són complexes i molt difícils, i això fa el procés de recerca molt més lent. A causa de la foscor de la nit i el fort temporal i la boira, les operacions de rescat estan sent molt complicades", va afirmar a Tasnim un membre de la Mitja Lluna Roja iraniana. A la regió, a més, es va desplaçar tota la plana major de la Guàrdia Revolucionària iraniana i el cos d’elit politicomilitar del país, inclòs el seu líder, Hossein Salami.

"Esperem que Déu totpoderós ens torni el respectat i honorable president i els seus companys. Tothom ha de resar per la salut d’aquest grup de servents de Déu. Si la gent de l’Iran no se’n preocupa, llavors no hi haurà cap mena de disrupció en el treball al nostre país", va dir ahir a la tarda el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, que accepta la possibilitat de la mort de Raisi i de la seva comitiva.

De fet, amics i rivals de l’Iran en tota la regió –a excepció d’Israel–, després de la notícia van oferir la seva ajuda a la República Islàmica per trobar l’helicòpter estrellat i la seva tripulació. La Unió Europea (UE) va anunciar que, a petició de Teheran, havia activat el seu satèl·lit de resposta ràpida Copèrnic,per poder escanejar des de l’espai la regió on ha tingut lloc l’accident.

Turquia, a més a més, va enviar cap a la zona un helicòpter de rescat equipat amb càmeres de visió nocturna i un avió no tripulat de reconeixement. Rússia, Armènia, l’Azerbaidjan, l’Aràbia Saudita, el Pakistan i els Emirats Àrabs Units també es van mostrar disposats a enviar assistència a l’Iran si la República Islàmica ho demanava.

Repressió de les protestes

Raisi, de 63 anys, va ser elegit president el 2021 en unes eleccions marcades abans que passessin, i des de la presa de possessió del seu càrrec ha endurit les lleis de repressió moral al país, sobretot contra les dones.

Va ser ell qui va estar al comandament de la repressió estatal contra les protestes el 2022, després de la mort de la jove Mahsa Amini en mans de la policia moral. Segons recomptes independents, 500 persones van morir en les mobilitzacions a causa de la dura repressió policial, i una desena de manifestants detinguts –de 22.000– van ser condemnats a mort setmanes i mesos després dels disturbis. Abans de ser president, Raisi va prendre part com a cap del sistema judicial iranià en la condemna a mort i posterior assassinat de milers de presos polítics el 1988, al terme de la guerra amb l’Iraq de Saddam Hussein.

Ultraconservador i molt pròxim a Khamenei, Raisi era –i és, de moment– un dels favorits a succeir l’aiatol·là quan mori. Als 85 anys, es diu que Khamenei està molt malalt, i en la llista de cara a la seva successió hi havia dos candidats: Raisi i el segon fill de Khamenei, Mojtaba Khamenei, de 55 anys. En cas de confirmar-se la mort de Raisi, l’actual vicepresident iranià, Mohammad Mojber, ascendiria a la presidència del país persa de forma interina fins que siguin convocades, en un termini màxim de 50 dies, unes eleccions presidencials que serveixin per escollir el successor de Raisi. Així, els experts consideren que la hipotètica mort de l’actual president iranià no tindria gaire impacte en la política nacional i regional iraniana: a la República Islàmica no és el president, sinó el líder suprem el cap d’Estat, i tota decisió política i de govern, sense excepció, ha de passar per les mans de Khamenei.

Dol o celebracions

Notícies relacionades

La premsa iraniana, davant la notícia de la desaparició de Raisi i del ministre d’Exteriors, es va afanyar a mostrar imatges de totes les grans ciutats del país, on seguidors de la República Islàmica es van concentrar a les mesquites i en centres religiosos per resar per la salut dels homes afectats, cinc en total, a més del pilot de l’helicòpter.

Però a les xarxes, molts iranians a l’exterior –l’Iran té un gran nombre d’exiliats polítics que viuen a Europa i a l’Amèrica del Nord–, van celebrar la possible mort de Raisi, contra qui l’oposició iraniana guarda un especial rancor pel seu protagonisme en els judicis contra opositors empresonats el 1988.

Temes:

Govern Israel