JxCat-ERC: duel a l’Eix Transversal

I és a les poblacions que s’emplacen al llarg de l’Eix Transversal on es decidirà el duel entre JxCat i ERC, el pròxim 14 de febrer.

L’antecedent electoral immediat són les dues eleccions generals que es van celebrar el 2019, el 28-A i el 10-N, amb sengles victòries d’ERC en el conjunt de Catalunya. Entre Lleida i Girona, l’eix viari recorre nou comarques, de tres províncies. En el sumatori de vot d’aquests territoris en les dues ocasions va vèncer ERC sobre JxCat. Però en la repetició de novembre els republicans van acusar una seriosa disminució del nombre de vots, mentre que els postconvergents fins i tot van augmentar, malgrat que la participació va ser vuit punts inferior a Catalunya.

Així, si a les nou comarques, ERC va vèncer l’abril amb 183.038 vots sobre 122.020 del seu oponent (diferència de 61.018 paperetes), al novembre, els republicans van baixar fins als 148.942 i, JxCat, fins i tot va remuntar fins als 123.690, deixant la diferència en 25.252 sufragis, un 60% menys. El 2017, JxCat va guanyar ERC per 10.000 vots a tot Catalunya i va aconseguir la presidència de la Generalitat.

La inversió del vot es va accentuar en aquelles localitats més pròximes a Girona, arribant, fins i tot a produir-se un ‘sorpasso’ de Junts sobre ERC. És el cas de les comarques d’Osona i el Gironès. A Vic, i en tot just sis mesos, es va passar d’un avantatge de 5,85 punts d’Esquerra sobre Junts a un de 5,91 a la inversa. A Manresa, amb fort vot socialista, els postconvergents van retallar a 6 els 12 punts d’abril. Però, ¿per què? 

A l’abril, el cap de llista d’ERC va ser Oriol Junqueras, que va fer campanya des de la presó. Al novembre ja no va poder ser-ho perquè ja estava condemnat per sedició i malversació. Allà un altre factor important, la sentència del 15 d’octubre que va derivar en resposta indignada de l’independentisme per tot el territori. Les eleccions van arribar 25 dies després.

Notícies relacionades

Horaris per votar a les eleccions municipals 2023

¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?

Però és que la sentència va arribar després que ERC comuniqués la seva disposició a votar a favor de Pedro Sánchez en la seva investidura, però el ‘no’ de Podem, en aquell moment, va provocar la repetició de les eleccions. Uns comicis, els d’abril, que, de fet, els havia forçat ERC al no aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. I com a guinda, al novembre la CUP sí que es va presentar.

La conclusió és que l’electorat del ‘rere-país’ va premiar ERC per forçar les eleccions i el va castigar per pactar amb ‘Madrid’, una cosa que va enervar encara més quan ‘Madrid’ va sentenciar els presos del procés. El missatge que els adversaris van llançar («s’han venut a canvi de res») va fer fortuna. I a més, el líder indiscutible, que convenç també el públic més nacionalista, Oriol Junqueras, es va quedar sense micròfon, deixant la campanya de Gabriel Rufián, molt centrat en el metropolità –amb resultats tan excel·lents com per guanyar les dues vegades els comicis–, coixa en el rere-país.