Un altre enfocament de la maternitat

E n el seu quart llargmetratge, la cineasta Liliana Torres (Family Tour) afegeix un nou angle a la ficció entorn de la maternitat, un territori molt explorat els últims anys. Molt explorat i tant de bo encara ho sigui més. A Mamífera, la directora de ¿Qué hicimos mal? (2024) aborda la decisió de no ser mare a partir de la història de la Lola (María Rodríguez Soto), una professora d’art de 40 anys que no vol tenir fills i es queda embarassada. Torres proposa un univers creïble i versemblant, i fa una aposta frontal pel realisme (les escenes al centre mèdic són excel·lents).

Aquesta és una de les principals virtuts de Mamífera, sens dubte recolzada en les magnífiques interpretacions de Rodríguez Soto i Enric Auquer (el nòvio de la protagonista), tremendament naturals. L’altra és la franquesa amb què exposa la decisió, les reflexions i les preguntes de la protagonista. Mamífera no és una pel·lícula sobre dubtar, sinó sobre fer i fer-se preguntes. A partir dels personatges secundaris, la pel·lícula aborda també altres maternitats i no maternitats i temes com la precarietat, la idea de família, la paternitat, la conciliació, la preocupació per la nostra gent gran i, en el fons, com es compliquen les coses a partir dels 40.