La Moncloa va obviar els reiterats avisos de no «subestimar» Feijóo

El president del Govern espanyol i el seu equip han rebut en els últims mesos avisos constants de no «subestimar» Alberto Núñez Feijóo. No només perquè l’experiència acumulada com a president de la Xunta de Galícia el convertia en un contrincant de gran envergadura, sinó perquè és un dirigent «fred» i davant d’ell «no et pots confiar». Podia plantejar, els van prevenir, un debat «aspre», com finalment va passar. Però aquestes advertències, en les quals coincideixen tots els que coneixen la seva trajectòria gallega, van caure en sac foradat.

«No li han agafat el punt», van assegurar fonts del bloc progressista, que creuen que el primer pas per combatre’l i que no «descol·loqués» Pedro Sánchez era admetre que és un «gran adversari». I la Moncloa, consideren, no ho ha fet en tot aquest temps. Sí que va assumir, al caliu del seu ascens en els sondejos des de l’estiu passat, que havia de mirar de desmuntar la seva imatge de líder moderat. «Calia picar-lo per veure si era brau o un manso», explicaven a Ferraz fa unes setmanes valent-se d’un símil taurí. Van muntar una campanya per despullar-lo davant l’opinió pública que el PSOE considerava, fins a la clatellada de les autonòmiques i municipals del 28 de maig passat, que havia sigut útil. Feijóo «era manso».

La Moncloa va considerar vencedor Sánchez en tots els debats que durant aquest curs el van enfrontar amb el líder de l’oposició al Senat. Estaven aconseguint, asseguraven, retratar la seva «insolvència i transmetre que «no tenia un projecte». Cada vegada que se’n celebrava un, deien, «guanyem vots».

Aquesta percepció explica, en part, com de desorientat es va veure el president del Govern en l’únic cara a cara de la campanya electoral, aquest dilluns a la nit, que ha mantingut amb Feijóo. Diferents fonts del partit afirmen que «el seu to va treure de polleguera Sánchez». «La seva estratègia era clara: atacar sempre primer i li ha resultat».

Que el seu cercle no ho tingués previst, respon, segons diferents fonts consultades, que a Madrid (entès com el melic de la política nacional) «creuen que arrasen amb tot». Segons una persona del partit «subestimar els que han sigut presidents autonòmics és un error garrafal». «Hi ha infinitament polítics més tenaços i durs i millors oradors en l’àmbit territorial que en el nacional», declaren.

En el Govern sí que hi ha qui defensa que Feijóo no els va sorprendre. Que, arran d’haver-lo tractat com a dirigent de la Xunta, sabia que és un «home fred i calculador», que «menteix sense parpellejar», amb un fons «fosc». En la direcció socialista sí que atribueixen al format del cara a cara que Sánchez no pogués confrontar amb ell. «Perquè es va crear una dinàmica, que es tallaven l’un a l’altre, no se sentia res i els moderadors no hi intervenien». «El mateix debat no et deixa, et va interrompent i et distreus». «Calia combatre les mentides i plantejar la teva veritat», apunten.

Notícies relacionades

El PSOE busca substitut per a Meritxell Batet en la presidència del Congrés

Espinosa de los Monteros abandona Vox

La lectura de la direcció socialista és, sobretot, que Sánchez volia fer les seves propostes i no va poder i, en aquest sentit, el candidat popular el va sorprendre . En el seu balanç hi ha un pòsit de ressentiment a l’actitud dels moderadors, Vicente Vallés i Ana Pastor. «És un debat que no vèiem fa anys, s’ha d’adaptar el format, no pots esperar que s’autoreguli».

La campanya es manté amb la mateixa estratègia

Però, malgrat totes aquestes reflexions, a la cúpula del PSOE mantenen que el debat «no determinarà el vot perquè queden dies i moltes oportunitats de veure el president en altres registres, a la seva gira en els mitjans de comunicació. Fa només una setmana a la Moncloa apuntaven la importància del cara a cara per la quantitat de votants (entre el 30% i el 35%) que decideixen el seu vot els últims 15 dies.