Els secrets amagats del Taller Masriera, la misteriosa joia en risc de l’Eixample

Malgrat que fa gairebé 140 anys que està apostat en una via tan transitada com el carrer de Bailèn, el Taller Masriera continua sent territori ignot per a la majoria de barcelonins. L’aspecte més aviat llòbrec infon misteri a la capritxosa reproducció a l’Eixample d’un temple clàssic, tancat des que una congregació religiosa el va abandonar el 2009. L’Ajuntament de Barcelona el va adquirir el 2020, en una operació que ha completat els últims dies, amb el pagament de 7,5 milions d’euros. La compra anticipa el debat sobre la sort que tindrà l’edifici, pendent d’abordar els pròxims mesos.

Aquest dissabte hi ha hagut una ocasió imperdible per endinsar-s’hi i aclarir incògnites de la mà de la Plataforma Masriera, en guàrdia pel pla municipal de traslladar la biblioteca Sofia Barat a l’interior de l’immoble, a risc d’esbocinar el bufó i polsós teatre que amaga, l’Studium. «Aquí s’hi va fer de tot als anys trenta: conferències, cine, funcions...», enumera el president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigues, que destaca el singular patrimoni que, de portes endins, ha resistit gairebé incòlume en els vestigis de l’obrador de joieria i pintura de la família Masriera, mecenes d’un escenari d’avantguarda que va allotjar companyies d’actors amateurs entre 1933 i 1952.

L’associació de veïns, que forma part de la Plataforma Masriera, es mostra disconforme amb el projecte que, ara com ara, el govern local planteja. «Entenem que, pel cost que ha tingut, l’ajuntament busqui rendibilitzar-lo i que sigui un equipament d’abast per a tota la ciutat, però volem que l’ús es faci viable amb el patrimoni. No ens neguem al fet que vingui la biblioteca, però s’ha de respectar el teatre», emfatitza Artigues. Deixa clar que el col·lectiu veïnal defensarà que «l’escenari no desaparegui» en l’imminent procés participatiu sobre el futur del taller, que s’ha d’iniciar al gener i acabar cap a l’abril, abans de les eleccions municipals. 

Escenari sense salvaguarda

La plataforma ha revindicat la conservació del teatre aquest matí, amb sessions de visites guiades i debats oberts a la ciutadania. Si bé l’edifici està catalogat, cap salvaguarda empara l’escenari. En els estudis preliminars, l’Studium se separa en diverses plantes per encaixar-hi la biblioteca. A més, l’escenari es destrueix i el sostre s’obre perquè una claraboia il·lumini una sala de lectura, en la mateixa estela del disseny diàfan de la biblioteca Gabriel García Márquez, a la Verneda. Curiosament, una claraboia ja feia llum a l’estança fa gairebé 90 anys, «quan era taller de pintors», il·lustra Artigues.

El líder veïnal desgrana els motius pels quals, segons el teixit veïnal, mutilar l’escenari de les entranyes de la relíquia vuitcentista seria un desastre. «Les pintures que s’han mantingut al teatre són originals de Lluís Masriera. L’escenari té un format curiós, pel concepte de teatre tríptic de Masriera, com si fos una pantalla de cine. I hi ha elements decoratius interessants. També hi ha una qüestió de memòria: representa la cultura de la II República, un període molt intens culturalment», ressalta.

La Plataforma Masriera proposa que part de l’immoble es condicioni com a ateneu d’entitats del barri. Suggereix rescatar la comesa original d’algunes estances dels anys d’esplendor del teatre popular, com el bar que hi havia a les instal·lacions. «La recuperació del Taller Masriera és una oportunitat per recobrar una certa activitat comunitària en aquest sector de la ciutat, molt perjudicat pel turisme, els hotels i els edificis d’oficines. Quant a distribució de renda, som en l’espectre baix de la Dreta de l’Eixample», addueix Artigues.

Intrigant i sucós

Els pertrets que poblen el Taller Masriera s’escampen com l’aixovar fúnebre intacte d’una piràmide mai abans profanada. Hi ha màquines d’escriure, un piano gens desafinat, 300 butaques desgavellades i encara alineades a la platea, antiquats mobles elegants, estampes i imatges pietoses, diplomes de fa 80 anys i retrats de desconeguts penjats a les parets. Un ninot tètric assegut en una cadira i una capsa de llàpissos de colors acrediten que, quan les religioses de la Companyia de Jesús s’hi van instal·lar, el taller industrial de joieria dels Masriera va mudar en espai d’esbarjo per a menors.

«Hi feien classes de dansa, ‘Els Pastorets’ per Nadal, classes de manualitats... Tenim testimonis, sobretot dones, que recorden haver sigut aquí quan eren petites. És una raó que ens impulsa també a demanar que el teatre es mantingui», afirma Artigues. Alhora, es va donar allotjament a viudes i àvies en un dels pisos superiors a partir de la dècada dels cinquanta del segle passat. «A dalt hi havia el teatre Íntim, on actuava la companyia Belluguet, formada per fills i nebots dels Masriera. És on Federico García Lorca va llegir una de les seves obres. Es va convertir en una capella i no en queda res», precisa el dirigent veïnal.

Notícies relacionades

El teatre avantguardista que va acollir Lorca a Barcelona, en risc de ser esbocinat

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

Malgrat els canvis en què s’ha vist immers al llarg de les dècades, bona part de l’immoble ha perviscut sense gairebé alteració. Hi han perdurat fins i tot els rètols dels lavabos per a senyores i per a senyors de l’antiga sala d’espectacles. «Queden poquíssims elements interiors de 1884, quan es va construir, però el teatre és el principal patrimoni que ha arribat fins als nostres dies», diu Artigues.

En el seu afany proteccionista, la Plataforma Masriera ha localitzat partitures, revistes d’època i fotografies, que s’acumulen en una habitació. En una altra, on s’emmagatzemen ornaments de decorats, una figura del nen Jesús al bressol conviu amb una pistola d’’attrezzo’, una al costat de l’altre. Que serveixi de síntesi de l’encanteri deliciós d’un enigma per resoldre en ple Eixample. «Si Balagueró o Bayona hi vinguessin, muntarien una pel·lícula de terror», suggereix una veïna.