El teatre avantguardista que va acollir Lorca a Barcelona, en risc de ser esbocinat

El consistori va adquirir el Taller Masriera a través d’una permuta el 2020, amb la intenció de remodelar-lo per pal·liar la falta d’equipaments de vocació veïnal al districte. L’operació va curullar una reivindicació a l’Eixample, però les posicions del govern municipal i del teixit associatiu són ara distants quant a quina utilitat donar a l’edifici en desús i com reformar-lo per dins. 

L’ajuntament va plantejar una terna de propostes fa un any. En gran o petita manera, totes comportaven mutilar l’Studium, per a disgust dels col·lectius que defensen mantenir-lo. El consistori posa ara una sola idea sobre la taula: consisteix a traslladar la biblioteca Sofia Barat a l’immoble neoclàssic per replicar l’interiorisme diàfan i compartimentat de la flamant biblioteca Gabriel García Márquez, a La Verneda. 

Ocupar el pati de butaques

En una reunió preliminar al procés participatiu per reconvertir el taller, l’executiu local i el Consorci de Biblioteques han admès que condicionar les entranyes de l’edifici per dotar-lo amb sales per a entitats veïnals i aules de formació implicaria ocupar part del pati de butaques –uns 300 seients polsosos i en part esventrats– i adaptar l’espai escènic, un vestigi gairebé centenari. El plantejament del consistori no casa amb les línies vermelles que marca la plataforma Masriera, que exigeix conservar el teatre Studium, sigui quin sigui el projecte que prosperi perquè l’immoble revisqui.

«La nostra condició és que es preservi», assenyala Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample i membre del col·lectiu que advoca per recuperar l’escenari i que part de l’edifici aculli un ateneu per a entitats. «Es va arribar a l’acord de fer el procés participatiu després que es rebutgessin les propostes de l’Institut de Cultura de Barcelona que suposaven la desaparició del teatre. És una peça important per al patrimoni, però ara estem en el mateix punt que fa un any», es queixa Artigues. 

Descartat un institut de teatre

L’ajuntament havia especulat que l’Studium allotgés un institut d’arts escèniques, un suggeriment més afí als postulats de la plataforma. No obstant, el Consorci d’Educació de Barcelona n’ha descartat la ubicació. Considera que falta superfície per embotir classes i altres serveis al marge de l’escenari. «És inviable. Tot i que l’edifici imposi des de fora, la seva configuració per dins és laberíntica i s’hi han de fer canvis perquè no compleix la normativa», afirmen representants del consorci. A part, la direcció de patrimoni del consistori ha redactat un esborrany sobre els béns intocables de la finca en cas que s’hi efectuïn obres. El teatre no està inclòs.  

Sense programació teatral

Davant les crítiques de la plataforma veïnal, el govern municipal afirma que ha recollit bona part de les seves inquietuds i que està obert a estudiar altres opcions. Afirma que, en cas d’assentar-se la biblioteca, l’immoble estaria obert als grups veïnals més enllà de l’horari habitual d’obertura i que podria albergar algun tipus d’activitat escènica. «El que no hi ha són agents que se’ns hagin donat a conèixer que estiguin disposats a oferir una programació regular de teatre amateur», assenyala Jordi Matas, conseller dels comuns al districte de l’Eixample.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Eduard Llorens és estudiant d’Arquitectura i s’ha involucrat en la discussió entorn del Taller Masriera, al qual dedica el seu projecte final de carrera. «L’Studium és un tipus d’espai que s’està perdent a Barcelona –adverteix–. Va ser un dels primers teatres amb enllumenat elèctric complet a la ciutat i, amb la seva caixa escènica, va canviar la forma en què es feia teatre. Tal com està planificada la biblioteca, l’escenari desapareixeria del tot, quan hauria de ser un repte per a Barcelona conservar llocs així». 

Altres veus posen l’accent a acabar amb la sensació d’abandonament que envolta l’edifici. «Es veu lúgubre. Encara era pitjor fa uns anys, quan era d’una congregació de monges i la gent hi tirava bosses amb roba per damunt de la tanca. El que no es pot és deixar-lo estancat», conclou una veïna. Per la seva banda, Carme Masriera recalca que «no hi ha cap teatre a Barcelona d’aquestes característiques». «Seria una llàstima que desaparegués», pensa la neta de Lluís Masriera, fundador de l’Studium. «Estaria bé conservar-lo i que fos per sempre», prega a l’ajuntament.