Un de cada quatre estudiants de 15 anys fa campana

El 28% dels estudiants espanyols de 15 anys (més d'un de cada quatre) admeten que fan campana, amb més o menys freqüència. Les seves absències de classe gairebé dupliquen les que cometen els nois de la seva edat a la Unió Europea (15%) i fins i tot multipliquen per 28 les de nord-coreans i japonesos (tots dos amb només un 1% d'absentisme). Els catalans registren un 25% de faltes d'assistència, segons recull l'Informe PISA 2012, l'últim que ha publicat l'OCDE. L'organisme admet que l'absentisme i la impuntualitat -dos clàssics de l'adolescència- són dos dels factors que influeixen en el fracàs escolar que més s'estan resistint a desaparèixer de les aules de tot el món. I recorda, en l'informe en què analitza la situació específica d'Espanya, que una repetida falta d'assistència a classe és, en molts casos, l'antesala de l'abandonament prematur.

«Quan un jove deixa els estudis, no ho acostuma a decidir de cop i volta. Normalment, els que fracassen arrosseguen una trajectòria prèvia de ruptura que hauria de posar en alerta la seva família i els seus professors», indica Maribel García, professora de Sociologia de l'Educació i investigadora del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I no només això: l'absentisme no incideix únicament en els resultats acadèmics dels alumnes que el protagonitzen, sinó que també afecta negativament el clima escolar i distorsiona el ritme global de les classes.

Per això, perquè s'ha d'evitar que el problema es converteixi en plaga, la Conselleria d'Ensenyament ha decidit que aquest curs dedicarà una especial atenció a resoldre el problema. «No pot ser que hi hagi adolescents que deixin d'anar a classe perquè no s'aixequen a l'hora al matí o perquè es passen dos dies fent cua per poder assistir al concert d'un cantant de moda... ¡I que a sobre alguns ho facin amb el permís dels seus pares!», ha lamentat en alguna ocasió la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. De fet, segons ella mateixa ha recordat diverses vegades, la lluita contra l'absentisme i l'abandonament forma part del pla a favor de l'èxit escolar aprovat fa dos anys per la Generalitat i que ha d'estar totalment desplegat abans del 2018.

CATÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES / Com a pas previ, la conselleria està elaborant un catàleg de bones pràctiques per determinar la magnitud del problema i com pot ser abordat per professors i famílies. Una vegada estigui elaborat el document, «es definiran les iniciatives i estratègies formatives per afavorir la reincorporació al sistema de les persones en situació d'absentisme i d'abandonament prematur», diu el pla d'Ensenyament.

«És fonamental que el problema es detecti de forma precoç, però també és necessària una coresponsabilitat de tots els agents que formen part de l'entorn del menor. Qualsevol protocol serà insuficient si famílies, docents i agents públics no actuen de forma coordinada», afegeix García, que va dedicar la seva tesi doctoral a analitzar l'absentisme. En altres paraules: si uns pares no envien el seu fill adolescent a dormir a una hora raonable, és possible que el noi no s'aixequi a temps per arribar a l'institut i que es perdi sistemàticament les primeres hores de classe, per més que l'institut s'esforci per implantar controls d'assistència.

«Quan a un estudiant se l'ha d'incloure en un protocol és perquè no s'ha portat a terme una bona prevenció. La detecció precoç és molt important», afegeix Jesús Martín, coordinador pedagògic de l'institut Consell de Cent, al barri del Poble-sec de Barcelona, que ha aconseguit disminuir l'absentisme pràcticament a zero aquests últims anys. Al seu institut, on conviuen estudiants de nombroses nacionalitats diferents, la tasca dels tutors i la coordinació entre els docents és fonamental.

L'objectiu que s'ha marcat la Generalitat no és senzill, coincideix Jaume Funes, psicòleg, educador i expert en adolescència. «El que s'ha de veure és per quin motiu es produeix el conflicte: no és el mateix el xaval absentista al primer curs d'ESO que el que ja està a punt de fer els

16 anys o el que ha repetit algun curs», afegeix Funes. «La desafecció pot tenir orígens molt diversos -postil·la Maribel García-, des de les males notes o les dificultats en el rendiment que té l'alumne fins al fet que, per exemple, estigui sent víctima de bullying o que simplement es deixi portar pel grup d'amics per sentir-se integrat amb els seus iguals».

GENERACIÓ INSTAGRAM / Un altre detonant de l'absentisme, suggereix també Jaume Funes, «és que a aquesta generació de Twitter i Instagram li costa cada vegada més connectar o implicar-se amb una escola que està a anys llum dels seus interessos». Malgrat això, el mateix expert descarta que ara es facin més campanes. «En èpoques de crisi, quan les sortides laborals són difícils per als joves, és lògic que els nois vagin anant a classe... Encara que únicament sigui per no haver de sentir els retrets de la família si es queden a casa», comenta.

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

«El que és clar és que en la majoria dels casos l'absentisme és més un símptoma que una causa: un símptoma que l'alumne té un problema personal, però també un indicador que hi ha alguna cosa a l'escola que no va bé», avisa Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, especialitzada en l'anàlisi del sistema educatiu. «Les faltes d'assistència són més freqüents en centres on s'han relaxat les normes i on els estudiants veuen que no passa res per no anar a classe», prossegueix Palacín.

Això no significa, afegeix, «que l'absentisme s'hagi de combatre amb mà dura, amb més controls i amb normatives escolars més estrictes». «Això seria -indica el director de la Jaume Bofill- fer un abordatge massa superficial del verdader problema».