En òrbita el Minairó, el tercer nanosatèl·lit català

El Minairó, el tercer nanosatèl·lit de la Generalitat de Catalunya, ja es troba en òrbita. El coet Falcon 9 de la companyia nord-americana SpaceX s’ha enlairat aquest dissabte a les 8.50 del matí (hora local) des de la base especial de Vanderberg, a Califòrnia, amb el nanosatèl·lit català a bord.

L’exitós llançament d’avui es produeix després d’haver patit dos ajornaments aquesta setmana, el dimecres 12 i el divendres 14, a causa de les males condicions meteorològiques.

El Minairó, que és més petit que una capsa de sabates (30 centímetres de llargada, 20 d’amplada i 10 d’altura), orbitarà al voltant de 550 quilòmetres de la Terra i passarà per sobre de Catalunya cada cinc dies. El nanosatèl·lit pretén desplegar un «laboratori en òrbita» i servirà per millorar la connectivitat 5G. Donarà servei a la Generalitat en l’àmbit de les telecomunicacions quan passi per sobre de territori català, mentre que durant la resta del recorregut servirà a altres clients.

La missió està gestionada per la Fundació i2CAT i l’aparell ha sigut desenvolupat per Sateliot, empresa participada per Cellnex i Indra que es va adjudicar aquest servei per 650.000 euros.

Enxaneta i Menut

El primer nanosatèl·lit, llançat fa mesos per la Generalitat, Enxaneta, relatiu al sector de les telecomunicacions, el va dissenyar també Sateliot –si bé va encarregar-ne la fabricació a la també catalana Open Cosmos, que es va adjudicar un contracte de poc més de 574.000 euros–.

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

El segon contracte de nanosatèl·lit, el de Menut, el va adjudicar també a Open Cosmos per 1,72 milions. En aquest cas, el nanosatèl·lit serveix per obtenir dades d’observació terrestre i monitoritzar els efectes de la crisi climàtica.

Aquestes iniciatives s’emmarquen en l’aposta de la Generalitat per la nova economia espacial, això és, la indústria sorgida en paral·lel al CubeSat, un estàndard de nanosatèl·lits que pesen menys de deu quilos i que ha abaratit el cost de l’exploració espacial.