Efectes de l’escalfament global
El delta de l’Ebre cria la primera ostra catalana per no dependre del musclo
La Generalitat, científics i productors desenvolupen a la Ràpita una nova varietat de mol·lusc, adaptada a les altes temperatures de l’aigua marina
«Al llarg dels cinc anys de projecte en podrien sortir cinc milions de llavors», indica Antoni Espanya

Fan poc més de dos mil·límetres i trigaran un any sencer a poder ser comercialitzades. Són les cries (o les llavors, com les anomenen els productors) del que s’espera que seran els primers exemplars d’ostres autòctones catalanes. "Tot i que les mares van venir originàriament de França, ja han fresat aquí tres vegades i aquestes larves poden considerar-se 100% de la zona", afirma Xavi Cabrera, cofundador, juntament amb el seu germà, de l’empresa Mirador Badia, que es dedica, entre altres activitats, al cultiu de mol·luscos a les safates que hi ha instal·lades al mar davant la localitat de la Ràpita, a l’extrem sud del delta de l’Ebre.
Amb el canvi climàtic ja al damunt i amb unes onades de calor cada vegada més recurrents, la tan reivindicada reconversió econòmica del delta avui és gairebé una emergència. Sobretot per als qui viuen del camp i la mar. El que s’espera amb les llavors d’ostres desenvolupades als laboratoris que l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) té en aquesta localitat del Montsià és poder oferir als mariscadors una alternativa de cultiu del musclo, un mol·lusc molt més sensible a les pujades de temperatura de l’aigua marina.
"Aquesta ostra és fruit d’una selecció prèvia, a partir d’adults que ja estan adaptats a aigües més calentes i als quals s’ha sotmès a processos de xoc tèrmic per accelerar les freses", explica Antoni Espanya, director general de Pesca de la Generalitat. Després de passar-se quatre mesos a les piscines de les instal·lacions de l’IRTA, dijous unes 150.000 cries van sortir cap a les badies dels Alfacs i del Fangar, on seran submergides i passaran un any fins a arribar a la maduresa.
Triple objectiu
"El projecte, que és a quatre anys vista i té una inversió d’uns 450.000 euros, té un triple objectiu", prossegueix Espanya. El primer, el de mirar de donar respostes al repte del canvi climàtic amb varietats que resultin atractives per al sector aqüícola. L’ostra, a més de ser més resistent que el musclo, té un cicle més llarg, de manera que es pot cultivar durant més mesos de l’any. A més, en el mercat, els seus preus són també molt més competitius. "Però també hi ha un repte estratègic: el de poder disposar de produccions autòctones, que no depenguin de les fluctuacions internacionals, cosa que, a més de comportar una garantia de subministrament de cara al consumidor, és una tranquil·litat per al sector productor", afegeix el director general.
El tercer objectiu és sanitari, indica, "ja que amb una cria ja nascuda aquí podem evitar malalties o l’arribada de patògens, com ha passat alguna vegada amb les altres portades des de França". Una altra de les pretensions del projecte, indica Ignasi Gairin, investigador de l’IRTA de la Ràpita, és aconseguir que el mol·lusc vagi tenint una forma cada vegada més arrodonida, "que és la varietat que té més bona sortida comercial". Els biòlegs del centre de recerca intenten desenvolupar, així mateix, llavors triploides, que no fresen a la primavera i es mantenen plenes a l’estiu, que és quan creix la demanda, "de manera que el que s’aconsegueix és allargar el període reproductor del mol·lusc", precisa Gairin.
"Si tot va bé, al llarg dels cinc anys de projecte podrien sortir de les instal·lacions de l’IRTA al voltant de cinc milions de larves o llavors, però cal tenir en compte que la mortaldat d’aquestes cries és alta, de prop de 50%", indica Espanya. "El nostre propòsit és que els qui ens hi dediquem puguem diversificar, arribat el cas, les nostres produccions, de manera que el 50% del producte de les safates siguin musclos i el 50% ja siguin ostres", puntualitza Cabrera. Actualment, el delta de l’Ebre cultiva entre 700.000 i 800.000 quilos anuals d’aquest últim bivalve, davant els més de tres milions de quilos de musclos.
La reconversió agrària del delta també passa, recorda Espanya, per buscar alternatives a l’arròs, que creix en terrenys cada vegada més salinitzats, per la pujada del nivell del mar. "Treballem en un projecte d’agricultura regenerativa, que s’ha provat al laboratori i que el pròxim setembre començarà els assajos en una finca real", assenyala Espanya.
Pla per als arrossars
Aquesta solució preveu mantenir aquestes terres cobertes d’aigua, però, a diferència del sistema utilitzat quan s’inunden els arrossars, en què es fa servir aigua del riu, en aquest cas s’usaria aigua de mar. "La idea és que en aquestes finques es poguessin portar a terme cultius multitròfics, és a dir, que s’hi puguin criar peixos, concretament la llissa, macroalgues i ostres i cloïsses, com una opció per als agricultors que tenen problemes amb l’arròs", afegeix el director general de Pesca, que assenyala que la iniciativa té un pressupost de 650.000 euros.
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Labubus 48 hores d’espera per un Labubu de Pop Mart: «Hem dormit amb cartrons per revendre’l pel doble»
- La pretemporada blaugrana Flick manté afinat el Barça
- Intervenció de l’Arquebisbat Creix el temor que les religioses HAM es declarin en rebel·lia
- CONTEXT Perdedors i guanyadors
- La guerra comercial Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"
- Espanya perd competitivitat davant Mèxic, l’Índia i Turquia
- El Govern català prepara un nou pla d’estímul de l’exportació
- L’ofensiva aranzelària de Trump enfonsa el dòlar i espanta la inversió