El celibat voluntari s’obre pas entre les joves: «Fa dos anys que estic sense relacions i mai he estat millor»

Durant les últimes tendències i conceptes virals com ‘hookup culture’ (trobades sexuals sense vincles afectius), ‘incel’ o ‘femcel’ (cèlibe involuntari), s’han popularitzat alhora que arquetips com ‘lolita’ o ‘madonna’ ressorgien en el vocabulari i la cultura pop de les noves generacions. ¿Hi ha algun nexe entre aquestes idees? Les relacions, la sexualitat, la puresa, l'empoderament... tot sempre vinculat a noies i dones, a la feminitat i a qüestionar què és adequat.

Darrerament, però, s’ha produït un canvi en la manera de veure les relacions: s’ha passat de pensar “em fico al llit amb qui vull perquè puc” a creure que “no em fico al llit amb ningú perquè això em fa estar millor”. Es tracta, per tant, d’un fenomen oposat al dels ‘incels’, la subcultura d’homes misògins que consideren que tenir relacions sexuals és un dret i culpen i ataquen les dones per no poder obtenir-lo.

Per a moltes noies, el celibat no respon a motius religiosos o ideològics, sinó a una forma d'autocura. Sorgeix després de males experiències, desinterès o per sortir de dinàmiques perjudicials. Algunes joves diuen que el sexe casual no els aporta res i que l’abstinència, o un temps de pausa, els ha donat pau. La creixent informació sobre consentiment i salut mental, i la visibilització de l’asexualitat, reforcen aquesta elecció. «Fins que no trobi algú mínimament vàlid, no penso perdre el temps», deia la influencer Eira Scheper després d’un any de celibat. I afegia: «Estic començant a veure un patró semblant entre les meves amigues: estem totes igual».

Tendència creixent

Aquest canvi no és anecdòtic. Una enquesta dels EUA va reportar que entre el 2022 i el 2023, un de cada tres joves menors de 25 anys no havien mantingut relacions sexuals els últims tres mesos, una taxa que dobla la registrada la dècada anterior. I a França, el percentatge de joves sense sexe en un any ha passat del 5 % el 2006 al 28 % el 2023. A més, les cerques a Google sobre “celibat” es van disparar un 90 % només el gener d’aquest any, coincidint amb una onada de contingut en xarxes sobre aquest tema.

No obstant això, psicòlogues i expertes en sexualitat adverteixen que aquest canvi podria ser un retrocés disfressat d'empoderament. «Cal veure què hi ha darrere d’aquestes noies a les xarxes: religió, indústria, algun moviment social...», planteja Cristina Brull, de l’equip de psicòlogues NUA Clinic. En un context de retorn als valors tradicionals, es pregunta fins a quin punt aquesta dinàmica realment beneficia les dones. Davant aquests malestars, apunta l’especialista, una clau seria que «els homes treballessin més la seva manera de relacionar-se, no que les dones vegin el celibat com a única sortida».

Aquest fenomen planteja una pregunta central: ¿què el motiva? ¿Desconnexió emocional, protecció després de males experiències o rebuig de valors conservadors cada vegada més presents entre nois joves? «Moltes noies no volem repetir patrons de les nostres mares o àvies, ni haver de lidiar amb l’assetjament o la discriminació, apunta l’Emma, de 22 anys. Si som heterosexuals i ja no volem educar-los ni canviar-los, el celibat per a moltes pot ser una manera de dir prou i prendre distància».

A Corea del Sud va sorgir a la dècada passada el moviment 4B, feminista radical i polèmic per les seves postures misàndriques i transfòbiques, basat en quatre principis: no sexe, no cites, no matrimoni, no maternitat amb homes. Fora d’Àsia, el col·lectiu va guanyar atenció després de la reelecció de Trump el 2024 com a forma de rebuig al retrocés en drets femenins. En contextos similars, algunes noies opten pel celibat heterosexual com a forma de prevenció davant de relacions que no els aporten i sí impliquen riscos.

Més enllà del factor polític, les psicòlogues consultades es pregunten per què aquest empoderament i aquesta connexió amb una mateixa no es poden donar tenint relacions amb altres persones. «Si en algun moment surts del celibat, ¿et desenfocaràs de tu mateixa, dels teus interessos i del teu benestar?», apunta Cristina Monteverde. Per molt que sigui inconscient, afirmen, és possible que hi hagi una negació d’una part de la dona. «La sexualitat femenina queda una altra vegada relegada a ser un tresor, una cosa que cal protegir i preservar», qüestiona.

Entorn digital: esgotament, pressió i rebuig

Notícies relacionades

Les temperatures extremes posen en alerta sis comunitats a l’inici de l’onada de calor

Tanquen els accessos al Cap de Creus i a l’Albera aquest diumenge per risc d’incendi

Un altre factor clau és el paper de les apps de cites, on moltes noies denuncien dinàmiques tòxiques com ‘ghosting’, assetjament o competència constant per l’atenció. Per algunes, allunyar-se d’aquest entorn resulta sanador. La terapeuta Meg-John Barker explica: «El celibat pot ser una decisió conscient, però també pot ser el resultat d’una situació en la qual et trobes sense buscar-ho, i això també està bé. El més important és preguntar-te què t’aporta: ¿T’estàs allunyant del sexe, o de la intimitat? ¿Són el mateix per a tu?». Jana, de 22 anys, va mantenir el celibat després d’una etapa confusa: «En aquell moment, les relacions que tenia no m’aportaven res. Va ser una aturada que em va ajudar a guarir i repensar com volia viure la meva sexualitat».

Per a moltes, aquesta etapa de celibat no té una data de fi, ni necessàriament un objectiu clar. Simplement la viuen com un període d’enfocament en una mateixa, un procés de recuperació o una elecció que s’ajusta millor a les seves necessitats del moment. No es tracta, diuen, d’una imposició, sinó d’una experiència introspectiva, flexible i, sobretot, pròpia. «El celibat voluntari no és un fenomen homogeni. Pot ser una resposta al trauma, una mostra de rebuig, una decisió política o simplement una etapa personal, apunta l’Ona, de 23 anys, que fa uns mesos que està ‘en pausa’. Però el seu auge planteja preguntes: ¿per què tantes joves sentim que ens hem d’apartar per estar bé? És més: ¿podem imaginar noves maneres de relacionar-nos que no exigeixin renunciar a la intimitat per mantenir un cert equilibri?».