Infraestructura aèria
La T2 de l’aeroport del Prat renova la gestió dels equipatges per guanyar seguretat
Aena inverteix 80 milions d’euros a canviar el sistema i adaptar-se a la norma europea
Mentre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona sembla haver tornat a caure en la letargia, sens dubte a l’espera de les municipals, a les instal·lacions del Prat no paren. Setmanes enrere van afrontar el reasfaltatge de la pista principal, no sense alguna incomoditat per la fatal coincidència amb una vaga dels controladors francesos, i ara ultimen la renovació del sistema automàtic de tractament d’equipatges de la terminal T2, conegut com a SATE.
La raó per la qual s’han emprès aquestes tasques la fixa la Unió Europea i té a veure amb la voluntat d’incrementar la seguretat als aeroports. Amb una millor tecnologia aquestes infraestructures estratègiques, per on cada dia passen milers de persones, haurien de ser cada vegada més infal·libles. Al Josep Tarradellas ja hi havia aquests sistemes d’última generació a la terminal T1, però ara han arribat a la T2.
Tres anys d’obres
La inversió ascendeix a 80 milions d’euros, del total de 100 que ha invertit l’administrador aeroportuari en la T2 des del 2019. «Volem que tot el que ens funciona a la T1 es repeteixi a la T2», explica el cap de manteniment de les terminals de l’aeroport de Barcelona d’Aena, Javier Coronel Sánchez, mentre mostra els últims treballs a les tripes de la T2B. En aquesta part de l’antiga terminal hi ha sortides de passatgers amb origen Schengen i els que no ho són, a més d’arribades només de Schengen.
Es veu poc moviment a mig matí i el gruix dels viatgers arribarà des de Setmana Santa i no pararà fins a l’octubre. Hi ha cinc patis de sortida d’equipatges, on hi ha els coneguts com a hipòdroms per la seva forma ovalada, on giren les maletes i paquets. Està previst que al maig aquest mètode antiterrorista estigui completament operatiu. La reforma, que s’ha allargat uns tres anys amb la pandèmia pel mig, permetrà que el SATE funcioni els pròxims 10 o 15 anys.
Un TAC a les maletes
Els nous dispositius permeten que el seguiment de les pertinences dels passatgers sigui molt més detallat. Gràcies a això, gràcies a un codi de barres, la traçabilitat és absoluta. Uns passadissos mòbils verds repartits per aquest sector de la terminal distribueixen la maletes –es divideixen entre els que estan «nets» (aclarit) o «bruts» (rebutjat)– per, finalment, penetrar a la màquina que aporta l’última tecnologia, que porta a terme una mena de tomografia computarizada, els populars TAC mèdics, descriu Coronel mentre assenyala un dels enormes aparells –n’hi ha 12 a la T2 i 18 a la T1–.
Cal tenir en compte que els que hi havia abans eren molt menys sofisticats i pesaven unes dues tones, mentre que els que ara instal·la Aena arriben a les vuit tones. Però el que realment importa és que, com exigeix Europa, aquests dispositius tenen Explosive Detective System (EDS), un sistema detector d’explosius. Només per la forma del paquet que conté una maleta o el seu contingut, els membres de seguretat poden detectar el perill.
Contratemps inexistents
«Mai ha passat res i esperem que sigui sempre així i no hàgim d’utilitzar les càpsules, només per als simulacres», prossegueix el responsable aeroportuari. Fa pocs dies, una falsa alarma en un vol amb destí a Tel Aviv va obligar a desallotjar l’aparell perquè els especialistes en explosius comprovessin que no hi havia cap perill. D’EDS n’hi ha 30 al Prat.
Si es donés el cas que aquest aparell, l’EDS, avisés i les autoritats validessin aquest positiu (amb la presència del propietari de la maleta) serien transportats fins a les càpsules de seguretat on es dipositaria el paquet amb explosius, es crearia una cambra buida i es trauria d’unes instal·lacions tan delicades per posteriorment fer-lo detonar en un lloc sense perill.
1.200 maletes per pati
Coronel admet que, de moment, el volum de les companyies que ocupen la T2B els permet treballar sense angoixes. Poden gestionar fins a 1.200 maletes per pati en cadascuna de les cinc. Les aerolínies més habituals d’aquest espai són les que volen punt a punt, com Ryanair, Germanwings, Easyjet, Jet1, Wizzair, Transavia i Norwegian, entre d’altres.
A més, algunes (Ryanair, per exemple) tenen la seva pròpia companyia de ‘handling’ una vegada les maletes han passat pel nou i sofisticat sistema. La T2, on també s’acullen vols intercontinentals que no pertanyin a una de les tres aliances aèries, assumeix el 40% del trànsit del Prat, que a tot l’aeroport va arribar als 41,6 milions de viatges el 2022, cosa que va representar un 79% del trànsit respecte al volum previ a la covid.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Enaire Aeroport de Barcelona AENA Transport aeri Transports Turisme Ministeri de Transports Obra pública Infraestructures Aerolínies Aeroports
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- Accident a l’Alta Cerdanya El xòfer del bus sinistrat a França sumava deutes i avaries
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- Patrimoni BCN estudia restaurar la gran creu del mirador del turó de la Peira
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Tradicions Mura, un poble de postal ple de tions
- RUTA Occitània,a cop de tren
- CATA MAYOR Dani García reparteix ‘Leña’ a Barcelona
- Trobades festives On menjar bé en grup aquest Nadal a Barcelona