Terrorisme

Trashorras, l’home dels explosius de l’11M, té «un pronòstic de reincidència alt»: les raons per les quals no ha obtingut el tercer grau

L’exminer, que pateix un trastorn esquizoide i ha arribat a demanar fins i tot l’eutanàsia, assumeix el delicte que va cometre, mostra «penediment» i s’emociona per les víctimes, però pot tornar a delinquir, avisa el tribunal

José Emilio Suárez Trashorras, en una imagen de archivo

José Emilio Suárez Trashorras, en una imagen de archivo / EFE

3
Es llegeix en minuts

José Emilio Suárez Trashorras va facilitar els explosius dels atemptats de Madrid, l’11 de març del 2004, que van costar la vida a 192 persones, i lesions a 2.000 més. A aquest asturià de 47 anys, a qui han diagnosticat trastorn esquizoide, el van condemnar a 34.715 anys de presó –als quals se n’han de sumar sis més per l’operació Pípol de tràfic de drogues i explosius–, tot i que a la pràctica només complirà 40 anys, per la qual cosa no sortirà de la presó fins al març del 2044, tret que s’acordi excarcerar-lo.

La perspectiva de 20 anys més a la presó no li agrada a Trashorras i està intentant per tots els mitjans sortir de la presó, amb l’ajuda de la seva lletrada, María Martín. Ha arribat a demanar l’eutanàsia, perquè no suporta la presó. I ha intentat que li donin el tercer grau, cosa que li permetria sortir de presó.

Però no deixen de denegar-l’hi, l’última vegada el 30 de setembre passat, per part de la secció primera de la sala penal del Tribunal Suprem. El tribunal fa cas del que sosté la Junta de Tractament de la presó d’Astúries, de la qual va marxar l’abril de l’any passat. Trashorras «assumeix l’autoria delictiva» dels atemptats, però «justificant que desconeixia l’ús que es faria dels explosius que va facilitar». En canvi, «sí que es detecta certa ressonància emocional i penediment quan es refereix al delicte i a algunes víctimes», una cosa que no passava en les primeres entrevistes que li van fer.

Són elements per començar a treballar, però Trashorras encara no pot ser posat en llibertat. Presenta «un pronòstic de reincidència alt», podria tornar a delinquir si arribés a recobrar la llibertat en aquest moment.

La Junta de Tractament, que es va reunir l’agost del 2024 per abordar la possible progressió de grau de Trashorras, considera que «no queda plenament acreditada una evolució favorable que permeti, en el moment actual, inferir una capacitat en el penat per portar, en endavant i amb garanties, una vida allunyada de la comissió de futurs delictes». Afegeix el Suprem, que «la Junta de Tractament, que és en definitiva qui millor coneix l’intern perquè obligatòriament ha de realitzar un seguiment de la seva evolució en ocasió de cada revisió classificatòria, decideix proposar el manteniment en segon grau».

Trashorras va acordar amb Jamal Ahmidan facilitar-li prop de 200 quilos de dinamita de Mina Conchita, situada al límit de Belmonte de Miranda, Salas i Tineo. No es va poder demostrar la participació de cap miner més en els fets.

Notícies relacionades

El Jutjat de Vigilància Penitenciària d’Astúries va rebutjar el febrer del 2024 –abans de traslladar-lo a Segòvia, l’agost del 2024– la progressió de grau de Trashorras. Una interlocutòria del juny del 2025 va tornar a rebutjar que l’exminer aconseguís el tercer grau. I ara és el Tribunal Suprem qui torna a rebutjar la possibilitat que surti de la presó. També ho va intentar fa uns anys al·legant la seva malaltia mental i la suposada necessitat de ser tractat en un centre psiquiàtric adequat.

També va intentar la via utilitzada pels presos etarres per aconseguir mesures penitenciàries més suaus, i fins i tot l’excarceració: demanar perdó per carta i reunir-se amb una de les víctimes. Ho va fer amb Jesús Ramírez, que va ser president de l’Associació 11M Afectats pel Terrorisme, i la trobada va tenir lloc a la presó del Dueso, a Cantàbria. Li va dir: «Perdó per haver-te arruïnat la vida, perdó per haver-te fotut. No hauria venut la dinamita si hagués sabut per què era».

Temes:

Terrorisme