Administració de Justícia

El TSJC demana reforços davant l’allau de demandes per anul·lacions de vols i pèrdua de maletes

El tribunal espera que el CGPJ es pronunciï sobre una convocatòria per incorporar cinc jutges als jutjats del Prat

Entre el novembre i el desembre es van rebre 3.000 demandes, i la previsió és que durant l’any se n'arribi a les 10.000

El TSJC demana reforços davant l’allau de demandes per anul·lacions de vols i pèrdua de maletes
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’acumulació de demandes per anul·lacions, retards de vols i pèrdua o trencament de maletes estan saturant els jutjats de primera instància i instrucció del Prat de Llobregat, òrgans a què correspon resoldre moltes d’elles per la ubicació de l’aeroport en aquest municipi. En vista d’aquesta situació, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar el 10 de gener oferir cinc comissions de serveis de jutges de suport i va anunciar una convocatòria per poder cobrir aquestes places. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) té l’última paraula.

Els centenars de demandes relacionades amb el trànsit aeri estan envaint els jutjats del Prat, que són civils i també d’instrucció (penal), amb el que suposa això en la càrrega de treball. Una reforma legislativa va provocar l’any passat un canvi en el panorama judicial. Fins a l’agost del 2022 es feien càrrec d’aquests plets els jutjats mercantils, que tenen un àmbit provincial i estan situats a la capital, però des d’aquesta data els expedients estan sent tramitats pels jutjats de primera instància (civils), l’actuació dels quals es redueix al partit judicial. Per tant, els assumptes han anat a parar a jutjats que no tenen prou infraestructura per assumir aquesta tasca, com és el cas del Prat.

Aquesta mena de demandes es poden presentar en el partit judicial on es troba l’aeroport, on hi ha la companyia aèria (la seu de Vueling és a Viladecans, que pertany als jutjats de Gavà) o al lloc de residència de la persona que ha tingut l’incident amb el vol o les maletes. A causa d’aquesta dispersió, el jutjat de primera instància de Barcelona que tramita aquests casos no està tenint especials problemes per tirar endavant els plets.

Fins a 10.000 demandes a l’any

La situació al Prat és diferent. La junta de jutges d’aquesta localitat va traslladar el 20 de desembre del 2022 al TSJC la sol·licitud de nomenament de jutges de reforç per a aquests òrgans judicials, tal com es feia anteriorment amb els mercantils de Barcelona. L’acta de la Sala de Govern de l’alt tribunal, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, explica que només entre el setembre i el novembre del 2022, els jutjats del Prat van rebre un total de 3.000 demandes de transport aeri a causa de la reforma legislativa que va entrar en vigor l’any passat.

Les previsions, indica l’escrit, és que en un any els jutjats del Prat podrien rebre 10.000 demandes per anul·lació o retard de vols o pèrdua o trencament d’equipatge. Aquesta xifra supera «amb escreix», precisen els jutges d’aquesta localitat, l’indicador d’ingrés d’assumptes fixat pel CGPJ com a «raonable».

El 10 de gener, la Sala de Govern del TSJC va acceptar la proposta dels jutges del Prat i va iniciar els tràmits per aconseguir les mesures de suport. En el seu acord, recorda el «bon resultat obtingut» als jutjats mercantils de Barcelona (abans de la reforma) i destaca la «impossibilitat» que els jutjats del Prat «puguin assumir una càrrega de treball tan elevada sense el reforç l’oportú». Els cinc jutges de suport hauran d’assumir la feina del seu jutjat i, alhora, fer-se càrrec cadascun de 160 o 180 assumptes mensuals de transport aeri i resoldre’ls.

La pandèmia i la recuperació

Notícies relacionades

El 2021 amb la pandèmia cuejant, els jutjats mercantils (llavors eren els competents) en l’àmbit estatal van rebre unes 35.000 demandes per incidències en el trànsit aeri, segons l’estadística oficial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En la memòria judicial de cada territori apunten que aquest nombre és en realitat més voluminós. El 2019, abans que esclatés la pandèmia, aquesta xifra era molt superior, segons les fonts consultades. N’hi havia més de 50.000. La previsió és que el nombre de demandes arribi a aquesta xifra o, fins i tot, se superi.

A Barcelona, segons les dades oficials del deganat, el 2019 es van registrar 25.056 plets, mentre que el 2018 van ser 15.093 i el 2017, només 3.146. Malgrat el pic del 2019, posteriorment els casos han disminuït: el 2020, 10.836 i el 2021, 13.924. Entre l’1 de gener i el 2 de maig del 2022, van entrar 2.900 demandes, tot i que per fer balanç falta incloure-hi les de l’època estival, quan es registra un trànsit aeri superior. Els magistrats consultats afirmen que el 70% o 80% de les reclamacions que arriben als jutjats són per retards o cancel·lacions de vol i la resta per pèrdua de maletes.