Informe d’Icsa-Eada

Un treballador és avui 100 euros més pobre que abans de la crisi del 2008

La crisi de preus dispara la desigualtat salarial i mentre els sous a la gran empresa s’apugen gairebé com l’IPC, en les pimes ho fan la meitat

Un treballador és avui 100 euros més pobre que abans de la crisi del 2008

Ricard Cugat

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’actual crisi de preus està disparant la desigualtat salarial entre els treballadors. No l’està patint igual una persona empleada en una gran empresa, que una que està en plantilla d’una pime. O no l’està patint igual un operari industrial que un dependent del comerç. Així ho constata l’informe de salaris publicat aquest dimecres per la consultés Icsa i l’escola de negocis Eada, que situa el sou mitjà d’un empleat en 2.022 euros bruts al mes (en 12 pagues). És a dir, comparant aquest sou amb el del mateix treballador abans de la crisi del 2008, pel camí la inflació ha devorat 100 euros mensuals de poder adquisitiu. 

La principal conclusió del seu estudi és que els assalariats de les grans empreses estan salvant el seu poder adquisitiu malgrat l’escalada de preus, una cosa que la majoria d’assalariats no pot dir. I és que, de mitjana, els salaris a la gran empresa es van apujar l’any passat un 6%, al mateix nivell que està ara mateix l’IPC. Mentrestant, les remuneracions a les pimes van créixer entre un 3% –en les mitjanes– i un 3,5% –en les petites–.

Els autors de l’estudi assenyalen una «forta resistència a apujar salaris» per part de les empreses, part explicada per l’absorció de beneficis que van deixar de tenir durant el primer any de pandèmia, part per un element «purament cultural» i il·lògic a nivell de marges disponibles per pagar més sous.

I és que el poc poder adquisitiu que els treballadors havien aconseguit rascar en el cicle d’expansió econòmica previ a la covid l’han perdut en els últims mesos. Mirant enrere i realitzant una comparativa sobre el poder de compra d’un assalariat espanyol del 2007, abans de l’esclat de la bombolla, i ara, en plena tempesta de preus, el resultat no és favorable. 

Notícies relacionades

De mitjana un assalariat corrent és 100 euros al mes més pobre que abans de les últimes tres crisis –financera, covid i IPC–. Al llarg d’aquells 16 anys els preus s’han apujat un 30,1% per a tothom, mentre els salaris dels empleats s’han apujat un 23,9%, una mica més els dels càrrecs intermedis (24,5%) i una mica més en el cas dels directius (28,7%). És a dir, tots els assalariats han patit, en termes mitjans, entre crisi i crisi, però els ‘soldats rasos’ s’han emportat la pitjor part. I com més rang, menor patiment.

«No estem avançant, sinó retrocedint i Espanya no només hauria d’igualar els seus salaris a la inflació, sinó apujar-los», han declarat els autors de l’estudi aquest dimecres en roda de premsa.