Un jutge avala que el desplaçament a la feina sigui part de la jornada laboral

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) reconeix en una sentència que el temps utilitzat a desplaçar-se a la feina pot considerar-se part de la jornada laboral.

En una sentència datada el 27 de gener passat a què ha tingut accés Efe, la sala social estima parcialment el recurs d’una treballadora contra una sentència del jutjat social de Madrid de juliol del 2022.

Contractada el 2010 a temps complet, el 2012 l’empleada va obtenir la jornada a temps parcial per ocupar-se de la seva filla, i el 2021 es va establir que prestés els seus serveis en part a través del teletreball i en part de forma presencial en dos centres diferents, separats entre ells per més de 13 quilòmetres i un a 27 quilòmetres del seu domicili.

Davant la impossibilitat de portar a terme les seves tasques, la treballadora va demanar que es declarés el dret a conciliar la seva vida laboral i personal donada la seva condició de progenitora, i demanava el trasllat a un dels centres de treball, o que s’adaptés la jornada de treball ja reduïda com a temps de treball presencial i la resta com a no presencial i destinat a compensar la llunyania més gran del centre al qual va ser assignada.

Plus de transport

En cas de no ser així, sol·licitava un plus de transport privat que xifrava en 155 euros mínims mensuals; que se li pagués una indemnització de 6.250 euros, en concepte de danys morals, així com l’existència de perjudicis per haver d’utilitzar un vehicle privat per anar a treballar, per valor de 213 euros, també mensuals.

El temps de desplaçament al centre on havia d’acudir de forma presencial va passar de 35 a 80 minuts per trajecte.

El jutjat social va rebutjar les seves pretensions i no va reconèixer el seu dret a un canvi de centre, ja que l’elegit per la treballadora no comptava amb vacants; a més estimava que entre els seus drets no figurava el còmput dels seus desplaçaments com a temps de treball, ni l’abonament de les despeses de transport, «per això res s’ha d’indemnitzar».

Notícies relacionades

Una llei europea amenaça el poder del Govern central per vetar la fusió del BBVA amb el Sabadell

La tela de la capa de Superman també ha vestit Letizia

En la seva sentència, el TSJM destaca que «existeix» el dret a conciliar la vida personal i laboral, «dret abstracte ha de ser raonable i proporcionat quan tant des del punt de vista de la treballadora com des del de l’empresa», per la qual cosa «és raonable oposar-se a aquest canvi de centre».

Tot i que rebutja les pretensions de la demandant sobre la indemnització que ha de percebre, que estableix en 1.000 euros, i sobre el càlcul de les despeses de transport, el TSJM conclou que per al còmput de l’actual horari diari de la treballadora, de 9.00 a 15.00 hores, han de tenir-se en compte els 45 minuts de diferència resultants en el desplaçament.