Salut laboral

El Suprem confirma que caure anant al bar a berenar durant una pausa de treball és un accident laboral

Els alts magistrats unifiquen la seva doctrina i consideren que el sinistre té categoria d’‘in itinere’

El Suprem confirma que caure anant al bar a berenar durant una pausa de treball és un accident laboral

ZOWY VOETEN

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Suprem ha unificat la seva doctrina i confirma que, si una persona surt del lloc de treball durant una pausa, se’n va a un bar a berenar i cau pel camí, aquesta caiguda té la consideració (i protecció addicional) d’un accident laboral. Així ho ha dictaminat en una sentència recent, divulgada aquest dilluns, tot i que datada el 9 de febrer, en la qual els alts magistrats consideren que el sinistre té categoria d’‘in itinere’, que qualifica els sinistres que tenen lloc en els desplaçaments de casa a la feina, dela feina a casa o, com confirma amb aquesta última resolució, durant les pauses. A Espanya hi va haver el 2022 un total de 79.551 treballadors que van tenir un accident ‘in itinere’ i van sol·licitar la baixa mèdica.

El Suprem es pronuncia a favor d’una treballadora de Màlaga, que aprofitant una pausa durant la seva jornada laboral va sortir a un bar ubicat a uns 60 metres del seu centre de treball i abans d’arribar-hi va caure, motiu pel qual va sol·licitar la baixa per incapacitat temporal. I rebutja les al·legacions de la mútua Asepeyo, que pretenia que fos la Seguretat Social, i no ells, la que assumís part dels costos de la baixa.

Què és i què no és un accident de treball és objecte d’interpretació recurrent als tribunals. I el Suprem ha unificat la seva doctrina en matèria de pauses, en aquest sentit. La popularment coneguda com a ‘pausa de l’entrepà’, un descans regulat en gran quantitat de convenis col·lectius i que reserva un temps de descans durant la jornada laboral perquè els treballadors parin i reposin, és també temps de treball. Tot i que pròpiament els empleats en aquell moment no estiguin activament treballant, sinó reposant forces per continuar fent-ho després d’aquest descans pactat.

I, com que aquesta ‘pausa de l’entrepà’ té categoria de temps de treball, qualsevol incidència que es produeixi durant aquest temps pot tenir la consideració de laboral. Accidents inclosos. Això dona dret al treballador a ser tractat i intervingut a través del sistema de mútues de treball –procés que sol escurçar els temps–, entre altres drets.

Unificació de doctrina

La mútua Asepeyo ha argumentat durant el procés que la caiguda no pot tenir consideració d’accident laboral, ja que aquesta no es produeix dins del centre de treball, ni l’empleada estava en una missió laboral, sinó que va sortir pel seu compte durant la pausa a berenar. No obstant, els magistrats del Suprem sí que consideren que hi ha una relació directa entre l’accident i la vinculació laboral de la treballadora, ja que el sinistre es produeix durant la ‘pausa de l’entrepà’, dins de la jornada laboral de l’empleada.

Notícies relacionades

I l’assimila a un accident que pogués tenir un treballador si durant el seu descans surt a l’aparcament a buscar alguna cosa al cotxe i durant el camí rellisca i s’ha d’agafar la baixa. Ja l’abril del 2021 el mateix Suprem va sentenciar que la caiguda d’una treballadora dins d’una cafeteria on havia acudit durant una pausa de la seva jornada també tenia consideració d’accident laboral ‘in itinere’.

«Les circumstàncies que envolten el cas evidencien que l’accident es va produir en ocasió de la feina, al produir-se en el temps de treball de què va disposar la treballadora per reposar forces –finalitat que es persegueix amb el descans el temps del qual es qualifica, precisament, com de treball–, sense que el fet que el lloc on es va esdevenir el sinistre no fos pròpiament el lloc de la seva activitat professional vingui a alterar la vinculació del sinistre amb la feina, ja que la seva sortida del centre amb aquesta finalitat s’ha d’entendre com una activitat normal de la vida laboral que de no estar prestant serveis no s’hauria produït», dictaminen els magistrats de la sala social en la seva sentència.