El Govern impulsa una llei perquè els directius públics siguin elegits per meritocràcia i no per adscripció política

L’anunci s’ha formalitzat aquest dilluns després d’una reunió del president Illa i el conseller Dalmau amb els representants del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), trobada a la qual també han assistit Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Xavier Panés, president de la patronal catalana CECOT –totes dues organitzacions que formen part d’aquest ens–, així com Carles Ramió i Joan Turró, en representació del grup d’experts que treballen en aquesta reforma, i membres de CCOO i UGT.

«Responsabilitat gerencial» i retre comptes

El propòsit d’aquesta nova llei és, en paraules del Govern, «reforçar la qualitat institucional i la capacitat directiva» de la Generalitat perquè exerceixi la seva funció amb «responsabilitat gerencial» i partint del compliment d’objectius i, per tant, retre comptes. És a dir, que la sala de màquines de l’administració gestioni els recursos, els processos i les activitats per aconseguir «eficientment» els reptes que el Govern fixa des del flanc polític.

Es tracta d’un esquema que segueix la pauta marcada per l’OCDE i que, segons el seu parer, ha de garantir una governança «robusta» convertint en estable bona part de l’anomenat ‘sottogoverno’, que fins ara ha anat canviant en funció de qui estava al capdavant de la Generalitat. Això suposa que, malgrat que els consellers podran continuar elegint directors i sotsdirectors, hauran hagut de superar una avaluació i podran ostentar el càrrec malgrat que es canviï de mandat –si s’estableixen períodes de més de quatre anys–.

El que aprovarà demà l’Executiu és la memòria preliminar d’aquesta nova llei perquè en els processos de selecció i nomenaments s’incorporin criteris d’avaluació de competències directives i de control de resultats amb la vista posada a desterrar la lògica «exclusivament política o funcionarial». Es busca també que aquesta selecció sigui més transparent i basada en requisits objectivables per garantir la idoneïtat dels càrrecs designats, a més d’introduir elements d’avaluació periòdica del compliment de les tasques encarregades. Per al Govern d’Illa, aquest és el camí a seguir per millorar els serveis públics que es presten i, d’aquesta manera, reforçar també la confiança dels ciutadans en les institucions públiques.

Les bases de la llei plantegen dos nivells de directius públics: d’una banda, un primer nivell que inclou les direccions generals i direccions de serveis, als quals se’ls aplica el règim d’alts càrrecs per designació política; i, d’altra banda, un segon nivell de directius de la Generalitat que estan ocupats per funcionaris de carrera i que ostenten subdireccions generals. Amb aquest mètode, el Govern pretén canviar la cultura organitzativa de la Generalitat i del sector públic.

El suport parlamentari, clau

Notícies relacionades

El TC eleva al ple el recurs de Puigdemont, però no resoldrà fins al setembre si li aixeca l'ordre de detenció

Aquest mes ERC registrarà la llei perquè Catalunya recapti l’IRPF, malgrat les diferències amb el PSOE

Això sí, perquè la llei sigui una realitat, haurà d’obtenir el suport parlamentari suficient, motiu pel qual, en paral·lel a l’exposició pública del text normatiu durant un mes per recollir aportacions de ciutadans i entitats, l’Executiu obrirà un procés de diàleg amb la resta de grups liderat pel conseller Dalmau perquè també ells facin les seves contribucions.

L’impuls de la figura del directiu públic professional se suma a la bateria d’iniciatives posades en marxa per reformar l’administració, que van de l’eliminació de la cita prèvia i la limitació del teletreball al canvi legal perquè no es reclami a persones vulnerables prestacions cobrades per error. Tambéla incorporació de 2.000 alumnes en pràctiques remunerades a l’administració o els ajuts als estudiants que vulguin fer oposicions, així com la creació de la nova direcció general d’intel·ligència artificial o el nou sistema d’atenció ciutadana.