¿Com afecta el límit al preu del gas europeu a Espanya?

Per començar, aquest mecanisme no podrà posar-se en marxa fins al 15 de febrer del 2023. A partir d’aquesta data es requereixen dues condicions per poder activar-lo: que durant tres dies consecutius el preu al mercat de referència del gas a Europa (TTF holandès) arribi als 180 euros per megawatt-hora i que, a més, superi en 35 euros per megawatt-hora el preu de referència dels mercats globals de gas natural liquat (GNL). Aquestes condicions només s’han produït durant els mesos d’agost i el setembre d’aquest any. Llavors s’activaria el mecanisme en qüestió que serà un «límit de preu dinàmic» format pel preu de cotització dels mercats globals de GNL al qual se sumarà 35 euros per megawatt-hora. Aquest preu dinàmic es desactivarà automàticament quan durant tres dies seguits els preus globals del GNL estiguin per sota de 145 euros megawatt-hora (és a dir, 180-35 euros per megawatt-hora).

La principal diferència amb la proposta europea és que es tracta d’un preu dinàmic (preu de cotització internacional + 35 euros per megawatt-hora) i no d’un preu fix com havia plantejat la Comissió Europea. Aquesta ha sigut una de les principals premisses d’Espanya: «El fet que donem un senyal que estem disposats a pagar 35 euros més que els mercats internacionals és un atractiu important», ha defensat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Europea, Teresa Ribera, a la sortida del Consell.

Però també les condicions per a la seva activació han canviat, tot i que en aquest cas menys del que li agradaria a Espanya. Així, la proposta elaborada per la comissària Kadri Simson establia per a la posada en marxa del mecanisme que el preu del gas assolís els 275 euros per megawatt-hora durant 10 dies amb un diferencial de 58 euros per megawatt-hora respecte als preus globals, una cosa que no ha passat mai fins al moment. El Govern de Pedro Sánchez era partidari que no hi hagués cap barrera d’entrada al mecanisme, sinó que s’apliqués directament, però «molts Estats membre necessiten que el moment d’aplicar aquesta excepció estigués vinculat a un preu». Aquesta és la diferència entre un mecanisme d’«orientació de preus» que buscava Espanya i un mecanisme d’«ultraseguretat» com l’acordat finalment.

«Si veiem que no funciona hem establert moltes clàusules de suspensió», deia el ministre d’Energia d’Alemanya, Robert Habeck, a la seva sortida de la reunió. El país era un dels més reticents a l’acord, tot i que finalment l’ha segellat (només s’hi ha oposat Hongria i s’han abstingut Àustria i els Països Baixos). La por del Govern d’Olaf Scholz és que al mirar d’evitar una crisi de preus es creés una crisi de subministrament. És a dir, que a l’establir un preu ‘màxim’ per al gas els països productors decideixin deixar de subministrar a Europa i fer-ho a altres països. «La Comissió sempre ha sigut molt clara que aquest mecanisme té beneficis, però també riscos. I s’han establert salvaguardes addicionals en relació amb els subministraments de gas natural liquat, la liquiditat dels mercats financers i el consum de gas. En concret, comptem amb disposicions més estrictes en cas d’un augment significatiu dels marges de garantia, una disminució de les transaccions de derivats o un desplaçament de les transaccions fora de la Unió Europea», deia la comissària d’Energia, Kadri Simson, aquest dilluns. De fet, la CE ha demanat a l’Autoritat Europea del Mercat de Valors (ESMA) i al regulador europeu d’energia (ACER) un informe el 23 de gener, abans que s’engegui el mecanisme, i un altre de posterior, l’1 de març, després dels quals es podria «parar» la seva implantació «si mostren que els riscos són més grans que els beneficis».

Falta per conèixer els seus efectes, tot i que a priori l’efecte a Espanya serà limitat perquè fa mesos que el preu del gas en el mercat ibèric (Mibgas) està desvinculat de la referència europea (TTF) a causa de la capacitat de la península Ibèrica per proveir-se de gas natural liquat i la menor dependència de Rússia. No obstant, aquells compradors de gas que tinguin contractes vinculats al mercat europeu s’asseguren, així, que els preus no difereixin gaire dels mercats internacionals. Això afecta els compradors de gas com les empreses gasistes i la gran indústria, però també el mercat elèctric, que en el cas d’Espanya està intervingut amb la denominada ‘excepció ibèrica’.

«L’excepció ibèrica aplica fins a final de maig i dissocia el preu del gas del preu de l’electricitat. Mentre en aquest cas és d’un senyal que va a l’origen del problema, al preu del gas, que aplica al preu de l’electricitat, però també a la indústria quan ha d’utilitzar gas per a la seva producció. Des del punt de vista del preu de l’electricitat incorpora un preu màxim addicional al gas, si diem que no s’accepten ofertes per sobre d’un determinat llindar (40 euros per megawatt-hora), a més no podrà pagar una factura de gas per sobre de 180 euros», ha explicat Ribera. És a dir, en cas d’uns preus disparats, per exemple, de 200 euros per a la matèria primera, la compensació que es paga a les centrals de gas seria inferior perquè entraria en funcionament aquest límit que establiria el preu internacional més 35 euros.