Assajos autonòmics
El País Basc: una ‘comanda’ ferroviària majúscula
Els governs navarrès i basc han utilitzat amb èxit dispar la fórmula d’executar obres de l’Estat
El seu sistema de finançament per quota els fa diferents i els dona avantatge respecte a altres territoris
La ‘Y’ basca té 172 quilòmetres, se’n va començar a parlar fa més de dues dècades i és el projecte d’infraestructures més important del País Basc. La complexitat del traçat ferroviari s’explica perquè el 60,6% serà subterrani, més encara que el metro de Bilbao, expliquen des del gestor públic Euskal Trenbide Sarea (ETS), que l’executa en nom del Govern central.
Però no és un encàrrec qualsevol. De fet, és la ‘comanda’ de gestió per part de l’Estat que se cita com a model d’èxit perquè, en el cas dels seus veïns navarresos no ha funcionat tan bé. És, salvant les distàncies, el que es planeja ara a Catalunya, amb els projectes viaris de l’AP-7 i l’AP-2, el de l’N-2 al Maresme i el de l’N-260 i amb la construcció d’intercanviadors ferroviaris.
Adif hi posa 2.536 milions
L’abril del 2006, el llavors Ministeri de Foment va optar per cedir al Govern basc part de la construcció de la nova xarxa d’alta velocitat, però es va reservar els trams d’Àlaba i Biscaia, el nus de connexió de la Y a Mondragón, Elorrio i Bergara, i els accessos de Bilbao i Vitòria. Adif executa aquestes obres per 2.536 milions d’euros.
En territori guipuscoà, en canvi, el responsable és l’Executiu autonòmic, ja que l’ETS fa els trams Bergara-Irun-Sant Sebastià, amb un pressupost de 1.642 milions d’euros. Però, ¿d’on surt aquest import? Doncs sí, el paga el Govern basc, però es resta de la quota a remetre a l’Estat, recorden fonts de la Viceconselleria d’Infraestructures i Transports.
Nous plans
Això significa que, efectivament, és el País Basc qui es preocupa d’executar la seva ‘Y’ majúscula, el seu projecte ferroviari estrella i s’oblida de si apareix o no en els Pressupostos Generals de l’Estat en la negociació de torn, com sí que ha de fer Catalunya. Estan satisfets del resultat perquè ja estan preparant ‘comandes’ per a dos punts més, precisament els accessos en alta velocitat a Vitòria i Bilbao.
No obstant, a Navarra les coses no van anar tan bé els anys 2014 i 2015. Des del Departament de Cohesió Territorial del Govern foral recorden que l’únic encàrrec d’aquestes característiques que s’ha fet per part de l’Estat va ser la construcció de la infraestructura del tren d’altes prestacions entre Castejón Cadreita i Villafranca. Però de moment no hi ha noves propostes per repetir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Raquel Sánchez Jiménez Carreteres Vitòria Sant Sebastià Bilbao Adif Finançament autonòmic Renfe Trens País Basc Transport públic Transports Pressupostos Generals de l'Estat AVE Ministeri de Transports Obra pública Infraestructures
- Altes temperatures Dones grans que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»
- Tips de les residències d’estudiants a Collblanc
- Incendis i tuits frenen Vox
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- Els incendis exposen els diferents models de gestió de cada comunitat
- CRISI D’INCENDIS El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic
- Final de l’onada de calor Catalunya posa en prealerta el pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses
- Després de la petició d’un sector crític Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa
- Antiterrorisme Dos detinguts a Lleida per difondre contingut gihadista i voler anar a la zona de conflicte
- CRISI D’INCENDIS Aagesen avança que Sánchez detallarà al setembre el pacte d’Estat contra el canvi climàtic i adverteix el PP que seria “irresponsable” no donar-li suport