La parròquia que cada dia s’omple a la missa de les nou del matí

I és que en un context on la comunitat catòlica sembla perdre força a ulls de l'opinió pública, són moltes les persones que comencen el dia amb la pregària. El prevere adscrit i col·laborador de la parròquia, que durant gairebé deu anys en va ser el rector, Miquel Ramió, assenyala que "el secret potser és que és un espai obert amb un horari molt fidel", pel que assegura que "la gent sap que cada dia hi trobaran missa a les nou del matí". Això els ha permès "connectar amb les persones que busquen una missa a aquesta hora".

Una afluència que constata la set d’espiritualitat: "Hi ha un gran gruix de persones que des de fa anys venen cada dia, la gent necessita trobar aquest espai de pregària i recolliment enmig de tant soroll", apunta. Molts, després, marxen a treballar. "També hi ha persones dels pobles del voltant que venen a Girona a fer gestions, de fet, aquí al centre hi ha molts serveis sanitaris, notaries o bufets d’advocats, i aprofiten per venir a missa perquè saben que sempre ens hi trobaran a les nou del matí".

Notícies relacionades

L’encantador poble medieval de Catalunya amb tresors prehistòrics

Vacances a Catalunya amb fills i gos per menys de 35 euros al dia: com inscriure’s a "Vacances en família"

L’horari també els ha permès "complementar-se" amb la resta de parròquies, en lloc de "competir": "Abans fèiem missa a les nou del matí, a la una del migdia i a les vuit del vespre però vam reduir l’horari, a banda de per falta de mossens, per complementar-nos amb la resta de parròquies perquè els feligresos puguin trobar diverses opcions en una mateixa zona".

Per la seva banda, el rector de la parròquia del Mercadal i vicari general del Bisbat de Girona, Joan Soler, celebra que "amb els anys, la parròquia del Mercadal s’ha convertit en un refugi de fe enmig de la ciutat, i això és molt bonic". Soler va aterrar-hi el setembre de l’any passat procedent d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, després de ser nomenat mà dreta del bisbe fra Octavi Vilà. Un formiguer constant que, al principi, també el va sorprendre: "És un lloc obert on permanentment hi ha persones que entren, s’asseuen, preguen i ressituen les activitats del seu dia a dia des de la fe". Una "herència de la bona feina que s’ha fet al llarg dels anys", que aspiren que pugui convertir-se en un "petit santuari enmig de la ciutat".