Indicadors

El Banc d’Espanya constata menors expectatives de consum de les famílies

La guerra d’Ucraïna i l’escalada inflacionista han empitjorat les perspectives de cara a la tardor

Les llars ajornen compres de béns duradors com equipament de la llar o automòbils

El Banc d’Espanya constata menors expectatives de consum de les famílies

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La guerra d’Ucraïna i la inflació, situada a Espanya en una taxa anual del 10,8% al juliol, segons l’indicador avançat d’Institut Nacional de l’Estadística (INE) comencen a afectar el consum. Així ho constata una anàlisi publicada pel Banc d’Espanya.

Després d’un inici del 2021 amb grans expectatives després de deixar enrere el període de restriccions per la pandèmia, esdeveniments com la invasió russa d’Ucraïna ha frenat les expectatives de despesa i, en especial, les de les famílies de rendes més baixes, amb un menor matalàs de liquiditat. Un dels efectes és que les rendes amb menor capacitat d’estalvi ajornen compres de béns duradors, com equipament de la llar o automòbils.

L’anàlisi, elaborada per Carmen Martínez-Carrascal, de la direcció general d’Economia i Estadística el Banc d’Espanya, destaca que «el desencadenament de la guerra va incidir de forma significativa sobre les perspectives de despesa de les famílies, de manera que es va interrompre la tendència de recuperació del consum nominal projectat».

De fet, des del març passat, «les llars han revisat a la baixa els seus plans de despesa nominal com a conseqüència de l’impacte del conflicte bèl·lic sobre la seva confiança i sobre l’evolució anticipada de les seves rendes, la seva situació patrimonial i el seu accés al crèdit, en un context d’una certa correcció de les elevades taxes d’inflació que s’anticipaven aquell mes».

Menor dinamisme

En conclusió, segons l’estudi ‘L’impacte del repunt de la inflació i de la guerra sobre les perspectives econòmiques de les llars espanyoles’, «després de l’inici de la guerra les famílies estarien anticipant un dinamisme significativament menor del seu consum en termes reals». A més, ja que la bretxa entre l’avenç previst de la despesa nominal i el dels ingressos s’ha ampliat respecte al començament de l’any, «les llars estarien anticipant, implícitament, unes taxes d’estalvi lleugerament més reduïdes». 

Les dades, extretes de l’Enquesta d’Expectatives dels Consumidors (CES, per les seves sigles en anglès) del Banc Central Europeu (BCE), revelen que l’escalada de la inflació des del 2021, inicialment no es va traslladar a les expectatives de les llars sobre les taxes de variació dels preus. «Tanmateix, a partir de la segona meitat de l’any passat va començar a observar-se aquesta translació, amb més intensitat en les expectatives d’inflació a curt termini que en les de mitjà termini».

Una vegada iniciada la guerra a Ucraïna hi ha hagut un empitjorament de les perspectives de les llars sobre la seva situació financera futura. Per grups de llars, els que travessen problemes de liquiditat i els que tenen deutes pendents tendeixen a presentar unes perspectives menys positives sobre la trajectòria futura de la seva situació patrimonial.

Les dades constaten també que les perspectives de despesa nominal de les llars en els dos quintils superiors d’ingressos han continuat sent, com en els mesos anteriors, més favorables que les de la resta. I el patró es manté a l’analitzar les expectatives de despesa en termes reals. Això pot deure’s, segons l’estudi, que les famílies amb més renda solen ser més optimistes al comptar amb uns ingressos més estables.

A la vegada, el nivell de despesa de les llars de més renda està comparativament més allunyat del nivell previ a la crisi sanitària que a les llars de menor renda, ja que a la seva cistella de consum tenen un pes comparativament més gran les partides que s’han vist més afectades per la pandèmia (en particular, les vinculades a activitats que comporten un grau d’interacció social més gran, com les relacionades amb l’oci, el turisme i la cultura) i que a fi de les restriccions pot tornar a recuperar-se. I l’últim factor és que tenen més capacitat d’estalvi i, per tant, de pal·liar amb part d’aquest necessitats que puguin sorgir. Com més capacitat d’estalvi més capacitat de mantenir la despesa.

Un altre element a tenir en compte és que la guerra «sembla haver condicionat negativament les perspectives de despesa en algunes partides específiques, com a conseqüència del deteriorament de la confiança i de la percepció de les llars sobre la seva situació patrimonial. Aquest és el cas de la despesa en béns duradors, que habitualment es veu més afectat davant episodis de repunt en la incertesa, de deteriorament en la posició patrimonial de les famílies o de reduccions del seu poder adquisitiu». Els consumidors han ajustat a la baixa les seves expectatives de despesa en equipament de la llar i en automòbils en els últims mesos, i en particular des de l’inici del conflicte bèl·lic.

Vacances, no per a tothom

Notícies relacionades

En contraposició, les perspectives relatives a la despesa en vacances han continuat recuperant-se, en un context que es caracteritza per la pràctica eliminació de les restriccions associades a la pandèmia. Només les rendes més baixes, que siguin les que tenen menor capacitat de tirar d’excedents i d’estalvi hagin rebaixat les seves expectatives.

I quant a l’augment del cost de l’energia, «les famílies amb un matalàs modest de liquiditat han reduït la despesa en altres béns». En contraposició, les famílies que disposen d’un matalàs de liquiditat més gran no han modificat de forma substancial els seus nivells de despesa en altres partides davant un increment d’aquests costos i, per tant, haurien reduït les seves taxes d’estalvi de forma temporal per afrontar-los».