Dotze paraules que donen oxigen al banc

La veritat és que el reial decret 1066 del 2007, conegut com el reial decret d’opa, dedica el seu article 28 a enumerar les accions que no pot portar a càrrec el consell d’administració de la societat que és objecte d’una operació d’aquestes característiques. El text és específic i enumera una llista de prohibicions; com la d’"efectuar o promoure [...] operacions sobre els valors que afecti" o la de "repartir dividends extraordinaris".

Però el decret inclou un aclariment, 12 paraules, que donen oxigen al Sabadell en la guerra bancària més sonada que han viscut les finances espanyoles en molt temps. Segons assenyala el text, els gestors "hauran d’obtenir l’autorització prèvia de la junta general d’accionistes" per tal de poder emprendre qualsevol actuació que pugui "impedir" l’èxit de l’oferta.

I el Banc Sabadell, en efecte, sotmetrà la decisió de vendre el TSB a la seva junta d’accionistes, i és per això que ha explicat amb tota naturalitat per què s’ha decidit a acceptar l’oferta que li ha fet el Santander.

Notícies relacionades

Sorpresa a Hisenda: el cobrament d’impostos pels guanys dels fons d’inversió es dispara el 20%

Vinted s’arrisca a violar la llei al fer servir fotos d’usuaris per a la seva IA

Protegir els accionistes

Fonts de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) consultades per EL PERIÓDICO insistien en aquest punt: "El consell d’administració de l’empresa objecte d’una opa no pot entorpir l’operació i si ho fa ha de passar per la junta d’accionistes, que és sobirana". Aquestes mateixes fonts recorden que el deure de passivitat és una figura jurídica creada per protegir els drets dels accionistes de l’empresa opada, en aquest cas, els del mateix Sabadell, i no els de l’empresa que fa l’oferta, en aquest cas el BBVA.