Entrevista
El Comitè de Transport per Carretera celebra l’acord: «Seria un disbarat seguir amb l’aturada»
Carmelo González Sayas, president de l’organització, que representa el 85% del sector a Espanya, demana «tornar a una dinàmica normal»

Carmelo González Sayas, director general de l’empresa saragossana Vía Augusta, presideix el Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC), que representa el 85% del sector a Espanya i acaba d’arribar aquesta matinada a un acord –després d’una reunió maratoniana– amb el ministeri del ram amb què es pretén posar fi al conflicte desencadenat a les carreteres. Malgrat això, la Plataforma en defensa del Sector Transport té intenció de seguir amb l’aturada.
¿És un bon acord?
És acceptable. En qualsevol negociació, sempre un vol més, és lògic. Però entenc que és un bon acord i com a tal l’hem de traslladar a les bases perquè sàpiguen realment el que hem pactat. Juntament amb el decret que es va publicar el març al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat), són una bateria de mesures importants per al sector que s’han de posar en relleu. A veure si aconseguim treballar i tornar a una dinàmica normal d’activitat del transport.
¿Quins punts destacaria de tot el que s’ha aconseguit?
La part econòmica és important, amb mil milions per al sector. Si haguessin sigut els 2.000 doncs evidentment millor, però amb la situació del país creiem que és una quantia raonable. També és important l’increment al doble de les ajudes a l’abandonament de l’activitat. Si gent amb una certa edat està a la carretera, tant dura com és la professió, es pot jubilar. Després hi ha unes noves línies ICO, un nou pla d’ajudes per refinançar empreses en una situació complicada per la pandèmia o la situació conflictiva d’ara pel gasoil. I l’estudi d’una llei similar a la de la cadena alimentària per regular els nivells de subcontractació, els costos... i deixem de precaritzar el sector.
¿Quin ha sigut l’escull més gran de la negociació?
Encaixar moltes d’aquestes coses en altres ministeris que són el de transport, bàsicament a Hisenda. Com s’articula la rebaixa de 20 cèntims en combustible o com es pot controlar si tens deu o vint camions. A més, les nostres peticions eren molt més altes, amb la qual cosa hi ha hagut una negociació d’això sí i això no.
¿L’acord servirà per posar fi al conflicte de les carreteres?
M’agradaria pensar que sí perquè les demandes de la Plataforma es compleixen en la seva immensa majoria. I les qüestions que no es recullen són perquè són impossibles d’assolir en un estat de dret amb un mercat lliure en què no es poden establir mínims ni màxims. Acabo d’escoltar la notícia que la ministra rebrà Manuel Hernández, el portaveu de la Plataforma. Entenc que això servirà per desconvocar una aturada amb unes reivindicacions que ja estaven aconseguides l’1 de març amb la publicació del reial decret, que recull la prohibició de la càrrega i descarrega per part del conductor.
La Plataforma ha dit fins ara que hi hagués o no acord seguiria amb l’aturada.
Perquè no se’ls rebia. Si la ministra els rep, espero que ho desconvoquin, però ells hauran de dir-ho. S’ha de destacar que altres associacions d’autònoms que s’havien despenjat de l’acord inicial dins del CNTC, ahir a la nit es van sumar al consens. Em refereixo a Fenadismer, Fetransa i Feintra. El recolzament a l’acord és unànime dins de la taula de negociació.
¿Aquest col·lectiu hauria d’haver estat en aquesta negociació?
No. La CNTC és un ens regulat, legislat i triat democràticament. Cosa que no treu que la Plataforma es vagi preparant i pugui estar a la taula quan hi hagi eleccions d’aquí tres anys. I si no estan d’acord amb el sistema d’elecció, doncs que diguin que s’ha de canviar. Ara bé, no veig cap problema que la ministra els rebi. Em sembla correcte.
¿A què atribueix l’èxit d’una protesta que sortia d’un grup minoritari?
El caldo de cultiu estava servit amb un gasoil als preus que està. Totes les empreses, grans i petites, ho passen malament amb aquesta situació. A un euro i escaig per litre no es pot treballar si no es repercuteix en el client, però ara ja tenim l’eina per fer aquest ajust. Fem-ho. Part del seguiment de l’aturada del sector és per convenciment, però una altra per por de moltes empreses que no han volgut arriscar ni els vehicles ni l’equip humà. A més que hi pot haver baralles entre diferents associacions a veure qui representa millor o pitjor el sector dels transportistes autònoms.
¿Com espera que sigui rebut l’acord al col·lectiu d’autònoms?
Hem de fer una tasca didàctica del fet que el que hem aconseguit és positiu per al sector. Les arques de l’Estat sabem tots com estan, no hi havia marge per a més. Agafarem el que hi ha, cosa que no treu que continuem treballant en altres qüestions.
Una de les demandes que no s’inclou és la jubilació anticipada.
No ens oblidem que això requereix un canvi legislatiu i que s’hauria d'apujar les cotitzacions a la Seguretat Social de totes les nostres empreses de transport, quan estem reclamant que es baixin costos i no tributar per determinades qüestions. Potser no és el moment per a això. Però s’ha duplicat, pensant en els autònoms, les ajudes per a l’abandonament de l’activitat.
¿Quins assumptes queden pendents?
Sobretot continuar treballant en aquesta llei de costos mínims, que és de difícil estructuració. S’ha de regular el nivell de subcontractació i dels costos perquè no hi hagi desacataments en la gestió. I probablement, en una opinió meva, s’ha d’analitzar entre tots si s’ha de reestructurar el sector i fer-lo més fort. És una activitat molt atomitzada, amb una mitjana de tres camions per empresa, i això és una debilitat davant altres països.
¿Per què en altres països europeus no s’ha donat aquest conflicte?Perquè a França tenen regulat el combustible del transport des de fa molts anys, el preu està indexat i les variacions de preu es repercuteixen d’una manera normal. I altres països no tenen el nivell d’atomització del sector que hi ha a Espanya, té una altra tipologia d’empreses. La nostra estructura de país propicia que hi hagi aquestes protestes. El nivell de subcontractació que hi ha fa que al final el transportista efectiu estigui patint i això s’ha de valorar.
¿Com valora la gestió que ha fet el Govern d’aquesta crisi?
Podem estar descontents perquè no ens han donat tot el que hem demanat. Però han estat a sobre dels temes i hem aconseguit en aquests dos últims anys coses que fa molt temps que reclamem. Hem avançat i això s’ha de posar en relleu. L’acord a què es va arribar al desembre, que va frenar l’anterior convocatòria d’aturades, ja va ser un punt d’inflexió. El que ningú prevèiem és que el gasoil anava a disparar-se als nivells que ha arribat.
¿Va tardar a reaccionar davant la dimensió que estava agafant l’aturada?
Les mesures per abaratir el gasoil en altres països entraran en vigor a partir de l’1 d’abril, igual que a Espanya. El que ha passat és que el Govern espanyol ha tardat a definir què anava a fer. A França i a Portugal fa dies que ho havien anunciat i això va desactivar les vagues que hi havia plantejades.
Notícies relacionades¿Què passarà si la Plataforma segueix amb l’aturada?
Seria un disbarat seguir amb l’aturada, però no puc ser-hi al cap o al cor de moltes persones que ho estan passant malament. La manera de solucionar els problemes és arrencant i negociant. Hi ha d’haver una tasca de conscienciació del col·lectiu d’autònoms. Si no arrenquem les flotes que estan aturades, tindrem un col·lapse total del país. Que es llegeixin els decrets, que analitzin els acords i les millores aconseguides. I es pot continuar lluitant amb el Govern per aconseguir objectius assequibles.
- Alerta Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- 1.617 dies de suspensió de funcions Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- El 30 de maig Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava
- Alimentació El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Gestió hídrica a Catalunya Els embassaments catalans arriben al 80%: sense aigua regenerada ni dessalinitzada haurien estat buits un any i mig