De pagar part de la gasolina a França a la baixada de l’IVA a Polònia: ¿Com ajuda Europa els transportistes?

La principal crítica de les associacions, tant de les díscoles com de les quals continuen sense secundar les aturades, és la tardança a anunciar, concretar i aplicar les mesures, en un moment en què aquesta falta d’expectatives està tensant les organitzacions a l’hora d’exercir de dic de contenció del malestar dels seus associats. Les cúpules necessiten vendre avenços en les negociacions a les seves bases, que fan mesos que pateixen l’alça continuada dels carburants. Si no hi ha avenços concrets, les organitzacions no poden donar arguments als seus per no afegir-se a les protestes. D’aquesta falta de concreció espanyola no se’n pot acusar la majoria de les grans economies de la Unió Europea (UE), que, o bé ja les estan aplicant, o bé ja les han anunciat, mesures concretes per contenir l’escalada de preus.

La via més freqüent entre les principals economies del ‘Vell Continent’ ha sigut la de bonificar directament o indirectament part del preu de la gasolina professional. Aquesta és també la que ha escollit la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que advoca per subvencionar part del gasoil professional, ha descartat baixades d’impostos i s’ha posicionat a favor dels esquemes desplegats a França, Portugal o Suècia, entre altres. La crítica que llancen des de patronals com Fenadismer és que tots aquests països ja han concretat com s’ajudaran els transportistes. Alemanya tampoc ha concretat encara totes les mesures referents als transportistes, tot i que sí altres, com una reducció d’impostos a les energies renovables, segons explica el professor d’operacions i innovació de ESADE, Jaume Hugas. «A tots els països hi ha descontentament, la diferència és que alguns estats s’han avançat i l’han contingut i aquí a Espanya ha anat a més», explica.

Emmanuel Macron ha activat dues línies d’ajudes. D’una banda, bonificar 15 cèntims per litre de carburant gastat, des de l’1 d’abril i durant els pròxims quatre mesos. I, per l’altra, va pactar divendres passat amb les organitzacions de transportistes un paquet de 400 milions que serviran per concedir ajudes directes d’entre 300 i 1.300 euros per vehicle, depenent si són autocars, camions o furgonetes. Des de Portugal, António Costa pagarà entre 20 i 30 cèntims per litre de gasoil per mes en funció del tipus de vehicle de transport i durant els pròxims tres mesos, segons explica Fenadismer que li va traslladar l’associada portuguesa ANTP. Així com una baixada de l’impost al carbó.

I Suècia està en via d’aprovar ajudes no només per al transport professional, sinó per a tota persona propietària d’un vehicle, pensa en aquells treballadors que no viuen del transport, però que sí que han d’agafar el cotxe per anar a treballar. «Allà el Govern concedeix més ajudes a la gasolina als pobles amb menor població, perquè en principi s’han de desplaçar més», explica l’investigador d’ESADE. Encara no està aprovada la mesura, però l’Executiu estudia bonificar 12 cèntims per litre de gasolina.

El Govern descarta la via polonesa

Els països veïns de la UE han actuat majoritàriament per la via de les bonificacions i no per la de la baixada d’impostos. Prefereixen que siguin els Estats els que paguin part de la factura durant un temps o disminuir-se capacitat recaptatòria. No obstant, un altre corrent d’estats, com Itàlia, Irlanda o Polònia, han apostat per les baixades d’impostos.

Notícies relacionades

Indústria alimentària: «L’aturada del transport ha causat una situació pitjor que durant la pandèmia»

Catalunya, cinquè mercat que més inversió estrangera atrau en salut digital

En el cas del país transalpí han apostat per baixar l’impost especial de carburants 25 cèntims el litre només durant el mes d’abril, segons va aprovar el Consell de Ministres de Mario Draghi divendres passat dins d’un paquet més ampli d’ajudes per a tota l’economia de 4.400 milions d’euros. Irlanda, per la seva banda, ha baixat els impostos especials en 20 cèntims per litre de gasolina i 15 cèntims per litre de gasoil, mesures ja en vigor que duraran fins al 31 d’agost. «Itàlia pagarà part d’aquestes ajudes amb un augment temporal d’impostos a les empreses energètiques», explica Hugas.

Polònia no ha aplicat solucions quirúrgiques, sinó baixades d’impostos generalitzades. Des de l’1 de febrer va baixar l’IVA dels combustibles del 23% al 8%, dins d’una baixada transversal d’impostos que el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va xifrar en un cost per a l’Estat de 4.000 milions d’euros. Des del Govern han rebutjat fins ara la rebaixa de l’IVA del 21%, i al·leguen que no seria profitosa per als transportistes, ja que s’ho descompten posteriorment en la declaració de la renda. «Per això volen ajudes directes», va afirmar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.