Editorial
La UE alça la veu davant Israel
Després de mesos de reticències i dubtes, la Comissió Europea ha decidit estudiar si l’acord que va firmar amb Israel el 1995, i que va entrar en vigor el 2020, compleix o no el vessant que crida a respectar els drets humans. La decisió pot semblar tímida en comparació amb el que passa a Gaza, però suposa un canvi radical en la postura de la Unió Europea, paralitzada fins ara per les seves divisions internes amb relació al conflicte palestí. Tampoc hi ha hagut unanimitat en aquest cas, però 17 països de la UE, tres més dels necessaris, han instat la Comissió a iniciar aquesta revisió que podria acabar en una suspensió parcial o total de l’acord. Això confirma el canvi d’actitud de molts d’aquests països, tenint en compte la soledat amb què van actuar Espanya i Irlanda quan van plantejar una iniciativa semblant fa quinze mesos. El tràgic deteriorament de la situació humanitària a Gaza i la determinació del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de prosseguir l’ofensiva fins a aconseguir l’expulsió dels gazians comencen a modificar actituds. No sembla que l’intent de Netanyahu d’aprofitar l’assassinat de dos diplomàtics d’Israel a Washington hagi de modificar el compromís assumit per la responsable de la política exterior de la Comissió, Kaja Kallas, d’estudiar la possibilitat d’aquesta revisió. L’equiparació portada a terme per Netanyahu dels crits de "Palestina Lliure" pronunciats per l’assassí de Washington amb el sinistre "Heil Hitler" dels nazis no ha jugat a favor seu. Pot haver escandalitzat Alemanya, un dels països que no figura entre els 17 signants de la sol·licitud de revisió de l’acord.
L’anunci de Kallas ha comportat un toc d’alerta per al Govern israelià tenint en compte que l’acord és de gran importància econòmica per al seu país. Tot i que aquesta dimensió no està en qüestió, obrir la porta a futures reconsideracions suposa una amenaça per a una economia en què el terç del comerç es produeix amb la Unió Europea. El contrari del que representa per a la UE, per a la qual Israel és menys de l’1% de les seves relacions comercials. Israel haurà de tenir en compte aquesta circumstància si no vol que, en cas de continuar-se deteriorant la situació a Gaza, la UE posi en qüestió el seu comerç exterior.
Europa sempre ha figurat com un aliat d’Israel. Per raons geopolítiques i per la responsabilitat històrica que alemanys i molts altres europeus van contraure amb l’Holocaust, la majoria dels països de la UE han recolzat sempre Israel, mentre mantenien amb Palestina una política d’ajuda humanitària i caracteritzaven Hamas com a grup terrorista. En aquest sentit, la UE i els seus membres van criticar durament la incursió de Hamas a Israel que es va saldar amb l’assassinat de més de 1.200 persones. No obstant, les conseqüències devastadores de la invasió de Gaza i la matança indiscriminada de més de 53.000 palestins, la majoria civils, entre els quals hi ha milers d’infants, i la decisió d’Israel d’impedir l’ajuda humanitària han provocat un impacte que podria modificar velles tradicions polítiques que es mantenien des de la creació de l’Estat d’Israel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
