Gaza
¿Per què no li diuen genocidi?

Multitudinaria manifestación en Barcelona exige detener el genocidio de Israel en Palestina. /
És increïble que hagi calgut més d’any i mig, milers de morts, entre els quals nens i nenes, perquè la Unió Europea o el Regne Unit reaccionin contra Israel. El nen aviciat, a qui se li consent tot i a qui se li ha permès infringir les normes del dret internacional i humanitari una vegada i una altra. De totes maneres, fins que no vegem les paraules convertides en fets, costa de creure aquesta presa de posició.
El que sembla increïble és que després d’aquest temps, de tant crim, de tant dolor i tanta mort, hi hagi tants polítics i tantes tertúlies que continuïn intoxicant el relat, tergiversant, narrant mitges veritats i negant anomenar les coses pel seu nom.
No, aquest atac a Israel ja no és per l’atemptat de Hamàs del 7 d’octubre. És d’abans, de molt abans, perquè el conflicte entre els dos països i l’ocupació d’Israel sorgeix abans que Hamàs existís. I si fos motivat només per Hamàs, deixarien tranquil·la Cisjordània i no és així. Allà, la seva política d’assentament i colonització es continua produint dia rere dia.
No, estar en contra de l’atac d’Israel a Gaza no és antisemitisme, és estar en contra del moviment sionista i nacionalista, al qual un Netanyahu acorralat per la justícia, acusat de frau, suborn i abús de confiança, es va agafar com una taula de salvació per tapar els seus problemes. Ser un poble històricament perseguit no dona carta blanca per ocupar i matar-ne un altre.
No, per a Israel Hamàs no ha sigut el problema, sinó que sempre va ser l’excusa. Tant els interessava la seva existència que el mateix Netanyahu va declarar ja el 2019 que calia finançar Hamàs per bloquejar la creació de l’Estat de Palestina, i aquesta setmana ha reconegut que va permetre que Qatar financés Hamàs per dividir la població palestina.
No, no cal massacrar una població civil per respondre a un atac terrorista. I qui menys ho pot fer és un estat, perquè un estat no pot actuar com si fos un grup terrorista. Espanya i Irlanda són exemples de com es combat el terrorisme: amb diàleg i l’Estat de dret.
Notícies relacionadesI no, no cal negar el que ja és innegable. No sé per què es munta un escàndol cada vegada que es qualifica aquesta atrocitat de genocidi. Sabem quant costa demostrar davant el dret internacional aquesta qüestió, però també que les Nacions Unides l’ha qualificat com a tal, que està reconegut com a crims de lesa humanitat i que Netanyahu té una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional. El diari israelià Haaretz parla fins i tot d’apartheid en la seva editorial. ¿Què més necessiteu veure per considerar que és un genocidi en tota regla?
Anem tard, massa tard, però potser arribem a temps que Israel vegi que no té carta blanca. A temps d’evitar una aniquilació total dels palestins i palestines fins a esborrar-los del mapa. Perquè aquest és el pla final. Apropiar-se Israel d’una terra que no els pertany, per després amb els seus aliats muntar el negoci d’una Gaza, ciutat de vacances.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.