Res és el que sembla

Aliança,entre la por i l’enveja

1
Es llegeix en minuts
Silvia Orriols (Aliança de catalana) y Jordi Rull (Junts), partidos que han puesto la cuestión sobre la mesa.

Silvia Orriols (Aliança de catalana) y Jordi Rull (Junts), partidos que han puesto la cuestión sobre la mesa. / Jordi Otix

No hi ha conversa privada a Catalunya en què no aparegui algun comensal que assegura haver vist una enquesta secreta que pronostica que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols aconseguirà en el pròxim cicle electoral 10, 15, 20 diputats... N’hi ha algun que s’enfila i anuncia que empataran amb Junts. Sense negar la puixança de les forces d’extrema dreta, fa la sensació que, de tant anunciar que ve el llop, ens mossega abans de temps. Passa, per exemple, amb les eleccions als països europeus (Romania, Alemanya, Portugal), en què anunciem a so de bombo i platerets el bon resultat dels partits extremistes, però després no destaquem que no arriben a governar gairebé mai. És un exercici de normalització d’aquestes formacions que acaba per convèncer els ciutadans que a Europa és cool que governi l’extrema dreta. Les excentricitats de Trump rematen aquest fenomen que sembla sortit de la factoria de Steve Bannon en què caiem de quatre potes. Fins i tot postcomunistes com Žižek proclamen sense rubor, aquesta setmana ho ha dit a El País, que ara els revolucionaris són d’extrema dreta, gairebé amb enveja.

Junts ha caigut aquesta setmana en aquesta trampa perquè està autoconvençuda que aquestes enquesta apòcrifes són veritat. És curiós en un partit que és hereu de CiU, que va acabar al convocar unes eleccions amb sondejos que li donaven majoria absoluta i va perdre deu diputats. De manera que va decidir aprovar en una executiva que anava a promoure la prohibició del vel a les escoles per evitar votar una moció d’Aliança en aquest sentit. Però el més curiós és que no pensa impulsar cap acció legislativa en aquest sentit. Llavors, ¿per a què ha de trencar amb la tradició d’aquest espai polític que ha sigut sempre refractària a aquesta mena de mesures? ¿O és que alguns, com és el cas de Žižek, senten enveja del que Aliança proposa? Una moció que anava a passar sense pena ni glòria va omplir les portades. I Aliança va presumir de ser l’original i no pas la còpia. No és fàcil combatre els populismes però les enquestes són males conselleres.