El Mengele de les calories

No hi ha una frontera precisa entre l’abatiment i l’eufòria, de manera que resulta difícil esbrinar quan s’abandona un territori per ingressar en l’altre. Hi ha entre l’alegria i la tristesa, un punt en què l’alegria comença a resultar trista i la tristesa alegre, el mateix que a la desembocadura dels rius l’aigua dolça es torna una mica salada i al revés. Estaria bé disposar d’un botó com el del volum de la tele per ajustar l’estat d’ànim a les circumstàncies.

Tot és una qüestió de mesura. La socialdemocràcia, per exemple, deixa de ser social i ser democràcia amb un simple lliscament del dial cap al capitalisme salvatge. En el vol acrobàtic, és famosa una pirueta en què, si el pilot no mesura bé la força del motor, l’aparell entra en pèrdua i ja no hi ha qui l’aturi, tot i que seria molt difícil establir el moment exacte en què va començar a caure. Les coses són així. Posem que un s’instal·la en l’èxit, s’hi acostuma i un dia es desperta en el fracàs. ¿En quin moment es va creuar la ratlla? Ni idea, però tard o d’hora es travessa, perquè l’èxit és provisional mentre que el fracàs és definitiu. Trump, per posar un exemple d’èxit, ja ha començat a fracassar. Ell encara no se n’ha adonat per aquesta absència de senyals a què ens referim des de les primeres línies. Fa poc em vaig perdre en una ciutat estrangera. Vaig sortir de l’hotel a caminar i vaig anar prenent notes mentalment de les vegades que girava a dreta i esquerra com qui deixa una reguera de molles de pa. Però els ocells es devien menjar les molletes i vaig travessar en uns instants la línia que separa la calma de l’exasperació. Hi ha dies en què el meu gat està a punt de ser gos, només li falta lladrar. Però es queda allà, en una frontera difusa sense ser capaç d’avançar cap al gos o de retrocedir cap al felí. Netanyahu, en canvi, té un comandament a distància amb el qual regula al mil·límetre la producció de sucs gàstrics a l’estómac dels gazatís. És el doctor Mengele de les calories, ja que sap administrar-los les justes perquè la visió de les panxetes inflades dels nens desnodrits no alteri la consciència dels senadors nord-americans, còmplices dels seus horribles crims.