L’economia digital creix i ja suposa prop del 24% del PIB

El mateix any que l’economia espanyola s’enfonsava a nivells no vistos des de la Guerra Civil, el teixit empresarial digital s’engreixava prou per batre el seu propi rècord. I segons les primeres estimacions, el 2021 l’assoliment es va repetir. El primer any de pandèmia, l’economia digital va créixer 3,3 punts fins a aportar el 22% del producte interior brut (PIB) del país, llavors d’1,28 bilions d’euros. L’any passat, d’acord amb càlculs encara preliminars, aquest percentatge encara va créixer entre un punt i un punt i mig més, amb la qual cosa l’economia digital ja suposaria prop del 24% de l’economia espanyola en el seu conjunt, gairebé 5 punts més que abans de la covid.

Així ho recull un informe elaborat per Adigital i Boston Consultoria Group presentat aquest dimarts a Barcelona, que fica al sac de l’economia digital tant el consum directe de béns digitals com la repercussió indirecta del sector o la contribució de les persones que treballen en l’entorn digital o tecnològic.

«Part del que hem identificat en aquest estudi –ha introduït el director general d’Adigital, César Tello– és que les empreses que han estat més digitalitzades han sigut més resilients durant la pandèmia». De fet, segons aquest portaveu, si la digitalització de les empreses hagués sigut més alta, probablement el PIB espanyol hauria crescut l’any de l’esclat de la pandèmia. «Una economia més digitalitzada és una economia més forta i competitiva», ha afirmat.

Precisament, la presentació de l’informe s’emmarcava en un acord de col·laboració entre Adigital i l’associació Tech Barcelona amb la idea que l’economia digital dupliqui la seva aportació al PIB en els pròxims vuit anys (2030) fins que suposi el 40% de l’economia espanyola.

«Tant la tecnologia que tenim ara com la que ve ens permetrà fer aquests salts qualitatius», ha explicat Tello. Bona part de la clau, per a ell, és que les pimes es digitalitzin, entenguin que poden ser més eficients amb menys recursos i guanyin, així, més capacitat de creixement i de productivitat. I que, en paral·lel, s’aposti decididament per ajudar les companyies d’alt creixement (‘start-ups’ en fases més avançades, unicorn...). «O ho fem o perdem el segon tren de la digitalització», ha dit.

Llei de ‘start-ups’

Notícies relacionades

Cuina de saga familiar amb vistes al Port Vell

Opa i política

Part de l’estratègia també passa perquè la llei de ‘start-ups’ promesa entri en vigor, tot i que amb algunes modificacions. També participaven en l’acte el conseller delegat de Tech Barcelona, Miquel Martí, i la directora d’innovació de Foment del Treball, María Mora, que han reconegut que estan treballant en propostes d’esmenes perquè aquesta llei ampliï fins als 12 anys de vida el límit perquè una empresa sigui considerada una ‘start-up’, sigui més flexible amb els emprenedors en sèrie, eviti al màxim la burocratització i que agiliti i simplifiqui encara més la captació de treballadors internacionals.

Quant a Barcelona, el panel de portaveus ha coincidit a assenyalar que la ciutat té un rol essencial perquè el sector continuï creixent. El director d’innovació i emprenedoria de la Generalitat, Lluís Juncà, ha recordat que Catalunya tanca un any rècord tant en nombre de ‘start-ups’, com en finançament captat, i el comissionat de Promoció de la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, que el de la ciutat és clarament un cas d’èxit. Per al primer, el repte en clau local és saber mirar més enllà de Barcelona i també apostar per la resta de Catalunya. Per al segon, que la digitalització i la captació de talent no deixin al marge l’administració pública.