Opa i política

L’oferta de compra (opa) hostil del BBVA sobre el Sabadell es va convertir en política des del primer moment. La notícia que el consell del BBVA havia planejat llançar una opa sobre el Sabadell sense el plàcet del consell del banc vallesà es va filtrar el 30 d’abril del 2024, a pocs dies de les eleccions catalanes del 12 de maig. Immediatament es va produir un alineament dels partits polítics a Catalunya contra una oferta de compra rebutjada pel Sabadell i el mateix Govern també hi va acabar prenent partit.

Quan faltaven tres dies per a les eleccions catalanes, el ministre Carlos Cuerpo va advertir que el Govern tindria l’"última paraula", va criticar el "fons i la forma" de l’operació i va avisar de possibles "efectes lesius" en la competència, l’ocupació i la cohesió territorial.

L’aura política que embolcalla l’opa s’ha anat espessint amb el pas dels mesos. Després de l’autorització, amb compromisos, de la CNMC –a partir d’una decisió unànime que va comptar amb el consentiment del conseller proposat per Junts–, del 30 d’abril, el ministre d’Economia va decidir elevar l’anàlisi de l’opa al Consell de Ministres. Ara l’oferta de compra està en una fase crítica, i tant una part com l’altra en són conscients.

El Consell de Ministres té fins al 28 de juny per imposar, o no, noves condicions al BBVA amb l’objecte de l’interès general, sense que ningú sigui capaç de descartar a hores d’ara si aquestes condicions podrien ser d’un calibre tan gros que el banc blau només tindria l’opció d’abandonar les seves intencions.

Notícies relacionades

Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre

El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona

Això és el que li acaba demanar el Parlament al Govern, que freni l’opa per "interès general", i ho ha fet amb els vots del PSC, Junts, ERC, els Comuns i Aliança Catalana, amb l’abstenció del PP i la CUP i amb l’únic vot en contra de Vox.

El Consell de Ministres es disposa a fer ús de la seva última paraula i, arribats a aquest punt, el que se’n pot esperar és que només es guiï per l’interès general. No hi ha res que sigui més polític que decidir què és interès general i gestionar-ho. I això inclou evitar que l’altre tipus de política (la del fang, els vodevils i els xantatges) i els seus ensurts d’última hora s’encreuin en tan alta decisió.