La reforma laboral culmina l’any de desacords entre Casado i Garamendi

Els camins de Pablo Casado i la CEOE no acaben de trobar-se. La crisi que va desencadenar entre les dues organitzacions la postura de la patronal el mes de juny, quan el Govern va llançar els indults als líders independentistes amb el pretext de «normalitzar» la situació, va marcar un abans i un després. Les relacions van tardar un temps a reprendre’s i, malgrat que finalment ho van fer, mai han tornat a ser iguals. El recel amb el qual els populars continuen veient els acords dels empresaris amb el Govern del PSOE i Unides Podem no decau. I el pacte de la reforma laboral per tancar el 2021 ha sigut el colofó.

En el PP explicaven que Antonio Garamendi intentaria arribar a un pacte. La sorpresa és relativa, però no per això el malestar és menor. La CEOE tenia unes línies vermelles que l’acord no traspassa. Com va publicar ‘El Periódico de España’, els populars reconeixen que l’Executiu i, en concret, la ministra Yolanda Díaz «s’ha fet una experta a plantejar posicions de màxims» per després «recular i que l’acord final sigui el mal menor». No obstant, el partit de Pablo Casado sí que veu un error «pactar per pactar». Dit d’una altra manera, fonts de la cúpula adverteixen que «no sempre és una bona decisió entrar en un acord». 

A l’espera d’analitzar la lletra petita del reial decret llei (la fórmula elegida pel Govern ja enfada el PP, i es planteja fins i tot portar-lo al Tribunal Constitucional per aquesta qüestió, i justificant que la reforma del Govern de Rajoy es va fer per aquesta via per una situació d’«absoluta urgència» que ara no es dona), en el PP auguren que a l’Executiu encara li falten passos importants per fer. 

La desconfiança sobre els canvis que els socis parlamentaris podrien exigir se suma a la negativa de Garamendi d’acceptar modificacions en el text acordat. «Una cosa que és complicada. És no conèixer la realitat perquè la reforma es vota al Parlament i el Govern necessita vots per aprovar-la», apunten altres dirigents del PP, en una crítica temperada a la «ingenuïtat» dels que firmen un pacte pensant que no es pot tocar» en el tràmit parlamentari. 

«El que malament comença, mal acaba», conclouen fonts de la direcció popular, que continuen insistint que la Unió Europea «mirarà amb lupa la reforma». En el PP afirmen que no n’hi ha prou amb completar la fita» d’una reforma laboral, igual que la relativa a les pensions, exigida pels socis comunitaris per rebre els fons europeus de la recuperació. Sinó que a Brussel·les estudiaran l’aprovat abans de donar llum verda que els diners arribin als països membres.

Les crítiques sobre com ha manejat el Govern la nova proposta laboral són extensibles a altres grups. No només el PP pensa que es tracta d’una reforma que s’hauria d’haver abordat en el Congrés amb un intens debat entre els grups polítics. Ciutadans està exactament en aquesta postura, i els socis de l’Executiu retreuen que el pacte amb els agents socials no es correspon amb el que van acordar el PSOE i Unides Podem amb ells. EH Bildu ha sigut dels més crítics, recordant que el compromís passava per una derogació íntegra. El PNB no està satisfet respecte als convenis autonòmics i ERC també la veu insuficient. 

Els populars, en canvi, estan en contra de l’esperit global de la reforma. «No afavoreix la flexibilitat que exigeix Europa i que necessitem per crear llocs de treball. Han derogat tres o quatre coses, però en el fons no hi ha cap millora per al mercat laboral. Només beneficia els sindicats en el que té a veure amb la ultraactivitat i els convenis de branca», desgranen fonts populars plasmant el seu descontentament.

L’equip econòmic del PP no ha mantingut contactes amb la CEOE en aquesta ocasió. Tampoc assenyalen la participació de Fátima Báñez, avui presidenta de la Fundació CEOE, i autora de la reforma laboral que el Govern modificarà ara amb el beneplàcit d’empresaris i sindicats. En aquest sentit, Génova assenyala les fortes discrepàncies internes que la patronal ha viscut, precisament pel contingut del nou text. De fet, la patronal catalana (també ANFAC i ASAJA) es va despenjar, malgrat que al juny la CEOE va decidir donar-li suport en la seva postura amb els indults. 

Allà va començar la veritable crisi del PP amb l’empresariat, una situació que no té precedents. L’enfrontament va ser públic i Pablo Casado va decidir fer un pas endavant, deixant clar que «no es deixaria pressionar» per cap organització, oposant-se de ple a la mesura de gràcia i a la campanya de normalització que va posar en marxa la Moncloa. «No hi caben mitges tintes. Això va d’Espanya i no deixem de defensar el que pensem», van explicar llavors diferents dirigents. La sintonia que sempre havien mantingut el primer partit de l’oposició i la CEOE es va evaporar.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

En aquells dies Casado va endurir la seva posició quan va arribar a referir-se a la classe empresarial com «una platea subvencionada a la recerca de fons europeus», retraient també la «tòxica propaganda de comunicació» que el Govern feia servir per vendre els acords als quals havia arribat amb els agents socials. Aquesta crítica es continua repetint dins del PP, sense amagar que segons el seu parer «l’han colat» als empresaris en diferents ocasions. «Va passar amb la regulació del teletreball i la ‘llei rider’ també», conclouen.

Malgrat els esforços que el PP va fer per deixar clar que la situació s’havia reconduït (sobretot en vigílies de la convenció nacional d’octubre planificada al mil·límetre per Casado i en la qual Garamendi no va participar), els camins i interessos de les dues organitzacions segueixen en paral·lel sense que hi hagi aparences que puguin tornar a unir-se.