Les 26.296 empreses i autònoms de Catalunya als quals la Generalitat reparteix ajudes Covid | Cercador

En total el Govern de la Generalitat ha repartit ajudes directes a 26.296 companyies i autònoms, per valor de 661 milions d’euros. Aquesta xifra és la suma de les dues convocatòries que la Conselleria d’Empresa i Treball va publicitar entre els mesos de juny i juliol. D’aquest total de beneficiaris, hi ha 843 sol·licitants que han rebut els imports màxims fixats pel reial decret del Govern de l’Estat: un total de 200.000 euros, tal com ha pogut revisar EL PERIÓDICO de les resolucions oficials de la Generalitat, que sumats representen el 25% dels 661 milions d’euros ja distribuïts.

El repartiment d’ajudes Covid encara està en marxa i 190 milions d’euros més estan pendents d’assignació a Catalunya, per als quals l’administració catalana està gestionant una tercera ronda de transferències. El 19 de novembre es van tancar els terminis de sol·licitud i la conselleria dirigida per Roger Torrent ha rebut més de 31.000 sol·licituds, de les quals ara l’Agència Tributària haurà de fer un cribratge per comprovar quines compleixen els requisits legals. La data límit per repartir aquests romanents és el 31 de desembre, ja que el que quedi sense assignar després d’aquesta data s’haurà de retornar a l’Estat.

Els sectors més fuetejats per la pandèmia estan àmpliament representats al llistat de les beneficiàries, on apareixen moltes firmes hoteleres o empreses proveïdores de grans superfícies. És el cas, per exemple, d’Agrupació d’Empreses de Vending, firma dedicada a gestionar màquines expenedores que amb la pandèmia, sobretot els primers mesos, han vist com oficines i altres instal·lacions han deixat de consumir els seus productes per falta de personal. Tota aquesta cadena de valor que comença o acaba a l’hotel surt a la foto: Firmes dedicades als congelats per a restauració i grans esdeveniments; parafarmàcies especialitzades en sabons, pastes de dents i altres potets dels banys de les grans cadenes hoteleres o fabricants d’infraestructures per als esmentats complexos. És el cas d’Alt Bath, firma que ofereix muntatges de banys sense obres i que té en el sector hoteler un dels seus clients principals. Des d’Alt Bath han declinat valorar el repartiment de les ajudes i dels 200.000 euros rebuts.

L’aturada a escoles i esdeveniments públics l’han notat a Catering Vilanova, pime amb 40 anys d’història, dedicada a menjadors escolars i sociosanitaris i que va haver d’aturar l’activitat durant els primers compassos de la pandèmia. «Vam poder sol·licitar les ajudes, malgrat que la documentació exigida no era gaire clara. Tot hi contribueix, però no ens ha cobert ni de bon tros totes les pèrdues», afirmen des de la companyia. Són diversos els noms d’organitzacions relacionades amb el món dels esdeveniments: companyies implicades en la gestió de sales, responsables d’instal·lacions lluminoses o audiovisuals i muntadores d’estands, entre d’altres.

Injecció en el sector immobiliari

Les altres grans protagonistes són les empreses d’activitat immobiliària: entre les organitzacions que han demanat la quantitat màxima hi ha des d’agències d’inversió, fins a gestores d’apartaments turístics, constructores i fins i tot hòldings (companyies que agrupen altres companyies) a càrrec de grans projectes. D’aquest estil n’hi ha unes quantes: empreses o grups d’empreses que destaquen entre les altres per la seva dimensió, popularitat o connexions.

Un d’aquests casos és, per exemple, la companyia propietària de la cadena d’hotels H10, que té allotjaments en 15 punts turístics a Espanya, a cinc ciutats europees i al Carib. Dos més són Servitravel, una agència de viatges només per a clients de CaixaBank, i Unidad Médico Quirúrgica Avanzada, que ofereix el seu servei de modelatge corporal a diversos hospitals Quirón d’Espanya. I un quart, un conglomerat madrileny dedicat a la promoció immobiliària, Nogarent, que ha tingut entre les seves files un dels 200 homes més rics d’Espanya i l’administrador de la qual està relacionat amb empreses i hotels tant de Madrid com d’Extremadura.

Beneficiaris sense aparent activitat empresarial

Aquests exemples es barregen amb altres que en canvi destaquen per la falta d’informació al respecte. Són diverses les empreses sense pàgina web o sense informació clara sobre l’orientació del seu negoci, però que han aconseguit acreditar prou requisits per poder accedir a aquestes ajudes. Des d’una consultora de màrqueting amb nou seguidors en el seu compte de Twitter i amb una pàgina web inacabada fins a una mitjancera del sector del consum que treballa en un garatge, passant per una cooperativa agrària majorista sense pàgina web. O una empresa que diu vendre instruments mèdics però l’objecte social oficial de la qual és la prestació de serveis comptables i de publicitat, i una altra de l’activitat de la qual no hi ha rastre a Google.

Notícies relacionades

El Port adjudica a un gegant nipó la nova terminal de cotxes

La moderadora de continguts de Meta planeja un ero de 2.062 a la Torre Glòries

Les ajudes a la solvència empresarial dissenyades pel Govern de l’Estat però repartides per les autonomies exigeixen una acreditació prèvia d’una sèrie de requisits. El principal és una caiguda de facturació del 30% el 2020 respecte al mateix període de l’any anterior, així com la residència fiscal a Catalunya. Els sol·licitants no poden demanar les ajudes per l’import màxim sense més ni més, sinó que han de poder acreditar una sèrie de despeses com deutes amb proveïdors sense atendre, deutes financers, lloguers de locals o nòmines de treballadors pendents, entre d’altres. La Generalitat de Catalunya ha habilitat un doble filtre per assegurar-se’n. D’una banda, els mateixos tècnics de l’Administració catalana revisen que les dades de l’IVA, de l’IRPF o de l’impost de societats concorden amb el declarat. I, de l’altra, remeten tota les sol·licituds a l’Agència Tributària, que revisa amb les seves pròpies dades que les empreses compleixen amb tots els requisits. I en cas de divergència de dades, prioritza l’autorització o denego de l’Agència Tributària.

Aquestes ajudes de fins a 200.000 euros comporten una sèrie d’obligacions per als receptors, com a exigència de mantenir l’activitat empresarial fins al juliol del 2022, la impossibilitat de repartir dividends durant el pròxim exercici o de pujar les remuneracions a l’alta direcció de la companyia; entre d’altres.