De la cultura al pis turístic

La base del mesurament per a l’elaboració de l’esmentat baròmetre són els missatges a les xarxes socials (bàsicament X, antiga Twitter), fòrums especialitzats i mitjans digitals, que es filtren i es divideixen entre el volum de conversa interna (missatges generats des de dins d’una comunitat autònoma cap a si mateixa) i el de conversa externa (missatges d’una comunitat autònoma a l’altra). "El que ens interessa és el que es parla a Espanya en general o en algun destí en particular", explica José Luis Rodríguez Hernández, autor de l’esmentat baròmetre.

Des de principis del 2022 s’han recollit un total de 4,5 milions de missatges. I una vegada aplicat un filtre de qualitat, els missatges es divideixen entre aquells que tenen un sentiment positiu, negatiu o neutre. En aquest sentit, en el segon trimestre d’aquest any amb prou feines un 10% de tots els missatges analitzats (323.000) tenien un to positiu, el 65,9% van ser negatius i gairebé el 25% neutres. Fa tres anys, els positius ascendien al 47% i els negatius al 32,8%.

Descens gradual

Aquest sentiment es pondera juntament amb el volum de conversa recollit i es normalitza amb la població resident de cada comunitat autònoma per evitar una sobrerepresentació de les regions més grans o més actives a les xarxes socials. I a partir d’aquí s’elabora un índex, que és el que mesura la temperatura de la conversa turística, i que en els dos primers trimestres d’aquest any va resultar en una mitjana de 5,3 sobre 10, per sota del que es va registrar el 2024 (5,4 de mitjana), el 2023 (6,4) i el 2022 (6,5).

A més d’aquesta puntuació, el baròmetre inclou una anàlisi qualitativa per entendre quines són les principals temàtiques de les converses a partir de 20 temes diferents, que van des de l’economia, l’ocupació, les experiències o la tecnologia fins a problemàtiques com la turismofòbia o el turisme massiu.

Fa tres anys dominaven en les interactuacions sobre el sector aquells missatges que posaven en valor el turisme com a motor econòmic (impacte en el PIB, ocupació o ingressos fiscals), les qüestions que fan atractiu un destí, com el clima, el paisatge o la gastronomia, i la conversa cultural, relacionada amb festivitats, esdeveniments o la promoció del patrimoni.

Notícies relacionades

Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

Ara, la discussió digital se centra en les crítiques per l’impacte del turisme en el mercat immobiliari derivades de la pujada dels preus, l’auge dels pisos turístics o l’expulsió de residents dels seus barris, així com aquells missatges que evidencien tensions entre residents i visitants, incloent protestes, rebuig o malestar ciutadà i la saturació d’espais, infraestructures o serveis per excés de visitants.

"La gentrificació entesa com a problema d’accés a la vivenda que abans tenia uns preus i ara uns altres pel canvi d’ús dels immobles s’ha accelerat molt des del 2023 i fa diversos trimestres que és la temàtica principal de les converses. També la massificació, per l’ús dels recursos, i la turismofòbia com a tal amb les manifestacions ciutadanes de rebuig del model turístic", explica l’autor del baròmetre.