L’ocupació es desenganxa del creixement per la temporalitat

I tot això mentre el mercat laboral registra un rècord després d’un altre, amb un atur que ha caigut fins als nivells del 2008 i una ocupació que ha experimentat el millor novembre dels últims 20 anys ¿Per què aquest desacoblament? Els experts l’atribueixen en bona part a la temporalitat, un dels elements centrals en la negociació de la reforma laboral entre els agents socials i el Govern, que genera més ocupació en els moments de bonança, però en destrueix amb més celeritat en els de recessió o crisi.

L’últim organisme que ha retallat de manera substancial les previsions per a aquest any i el que ve és l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que situa l’augment del producte interior brut (PIB) aquest any en el 4,5%, 2,3 punts menys del que va estimar al setembre; i en el 5,5% per a l’exercici pròxim, 1,1 punts menys. I això amb una ocupació disparada. «L’economia espanyola registra una evolució de l’ocupació més cíclica que altres economies europees. L’ocupació és més elàstica. Per cada 1% de creixement es genera més ocupació, però més temporal i per cada descens es perd més ràpid», explica Pedro Aznar, professor d’Economia d’ESADE. Aquesta escola de negocis elabora cada any un estudi, denominat Diana ESADE, en el qual analitza el grau d’encert en les previsions que, en un context com l’actual, encara es fan més difícils.

Atur i concursos

El cert és que malgrat la caiguda del 2020, s’està registrant un rebot, tot i que menor de l’esperat, però «relativament ràpid» i amb menys danys que en la crisi del 2008. Mecanismes com els expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) han frenat una escalada més gran de l’atur i dels concursos de creditors al no carregar fins ara les empreses amb tants costos laborals durant el gran confinament per la pandèmia. Els afiliats a la Seguretat Social, situats en 19,7 milions al novembre, han registrat un augment del 3,84% en taxa interanual. El PIB, el tercer trimestre, ho va fer el 2,7%.

Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economìa de la Universitat Pompeu Fabra, també assegura que l’alça més gran de l’ocupació que del producte interior brut (PIB) revela que hi ha molta ocupació temporal, és a dir, conjuntural. I quant a les previsions, «realment és molt complicat» fer-les, amb molta incertesa i canvis molt ràpids relacionats amb la Covid, adverteix. Malgrat que el turisme nacional s’està recuperant, l’estranger es veu afectat per problemes com la nova variant del virus òmicron, cosa que afecta una economia com l’espanyola, tan lligada al turisme. A més de la Covid hi ha una sèrie de variables, com l’escalada de la inflació o l’escassetat de subministraments que afectaran el creixement.

La rematada en les retallades de previsions vindrà després de la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) del 16 de desembre. Llavors, el Banc d’Espanya, el governador del qual, Pablo Hernández de Cos, ja va anunciar que rebaixarà les seves previsions situades fins ara en el 6,3% per a aquest any i el 5,9% per al que ve, anunciarà les seves noves estimacions. Una primera pista de per on aniran els càlculs la recull un estudi de l’institut monetari segons el qual els colls d’ampolla a la cadena de subministrament costaran entorn d’un punt de creixement del producte interior brut (PIB) en tot just un any, repartit entre l’últim trimestre del 2021 i els tres primers trimestres del 2022.

Un total de 20 entitats i serveis d’estudis recollits al grup de Funcas han retallat també de manera dràstica la previsió de creixement d’Espanya per a aquest any, fins al 4,8%, 1,4 punts menys que l’estimat fa dos mesos.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Però una de les retallades més substancials i importants va ser la de la Comissió Europea, que fa unes setmanes va situar el creixement per a aquest any en el 4,6% i en el 5,5% l’exercici pròxim, més de dos punts i 1,5 menys que el previst pel Govern.

S’hi uneix un quart trimestre, amb el període de consum del Black Friday i el Nadal convertit en esperança per reforçar la recuperació, marcat per l’augment de la inflació i la continuació de les dificultats de subministrament. Les autoritats continuen veient en l’alça dels preus un fenomen transitori, però ja han sorgit les protestes i reclamacions per adequar els salaris.