Cost de la vida

La inflació al novembre escala fins al 5,6%, la més elevada des de 1992

Els preus dels aliments han sigut un dels que més s’han desbocat

La inflació al novembre escala fins al 5,6%, la més elevada des de 1992
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La inflació al novembre es va disparar fins al 5,6% segons l’indicador avançat que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta evolució suposa una nova escalada, ja que a l’octubre la taxa internanual es va situar en el 5,4%. El nivell continua sent el més alt en gairebé 30 anys. Els principals responsables de la pujada del 0,4% respecte a l’octubre han sigut els aliments i «en menor mesura els carburants». En canvi, en aquesta ocasió els preus de l’electricitat han pesat menys, segons l’INE.

Són uns nivells elevats que erosionen el poder adquisitiu dels salaris en plena campanya del Black Friday i de Nadal, en la qual hi ha posades les esperances per impulsar el consum; i dels estalvis i encareix la factura de les pensions, que es vinculen a l’IPC mitjà de l’any al novembre. Els pensionistes tindran dret a una pagueta per compensar la desviació de l’IPC, que va ser del 0,9% que suposarà més de 2.000 milions d’euros. 

Enmig d’aquesta escalada ressorgeix el debat sobre la moderació dels salaris suggerida pel vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos i del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

De fet, el segon va arribar a proposar un repartiment dels esforços, que inclouria també els beneficis empresarials, per evitar que la inflació, que consideren un fenomen transitori, precisament s’enquisti i s’entri en una espiral preus-salaris. Però això serà complicat. D’una banda, la CEOE, que advoca per la contenció salarial, assegura que mentre que la retribució dels treballadors ha recuperat els nivells pre-Covid els beneficis empresarials encara es troben un 10% per sota. I els sindicats no volen assumir el risc de més pèrdues de poder adquisitiu dels salaris.

Notícies relacionades

En tot cas, un dels riscos d’aquest impuls de la inflació són els efectes denominats de segona ronda, mitjançant els quals aquestes pujades els acaben traslladant les empreses als productes i serveis per evitar perdre marges. Al seu torn significa la possibilitat que es registrin pressions per apujar els salaris, ja que perden poder adquisitiu, amb la qual cosa s’entra en una espiral preus-salaris. La pujada mitjana en conveni es va situar a l’octubre en l’1,55%, molt lluny de la taxa d’inflació. I molts convenis no preveuen l’actualització respecte a la inflació actual.

De Guindos va proposar, com a mecanisme de moderació vincular l’increment salarial a la inflació subjacent, és a dir, aquella que exclou els elements més volàtils, com l’energia o els aliments no elaborats, al considerar que l’escalada del nivell general de preus de preus és un fenomen transitori. Algunes patronals veuen la idea amb bons ulls, mentre que els sindicats rebutgen qualsevol risc de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris.