Dictamen ajornat

El Suprem es planteja preguntar a Europa sobre el termini per reclamar les despeses de les hipoteques

  • La Sala Civil decideix obrir el tràmit d’audiència a les parts com a pas previ a plantejar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Suprem es planteja preguntar a Europa sobre el termini per reclamar les despeses de les hipoteques
3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Suprem no fixarà finalment criteri aquest dimecres sobre el termini per reclamar les despeses hipotecàries cobrades de més pels bancs, un assumpte que ha provocat una gran controvèrsia judicial en els últims temps. El ple de la Sala Civil ha acordat per unanimitat «obrir el tràmit d’audiència a les parts, previ al possible plantejament d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)». És a dir, que ha optat per obrir la porta a elevar la controvertida qüestió a la justícia comunitària, perquè sigui aquesta la que es pronunciï i marqui amb això una diferència milionària en favor del sector o els seus usuaris.

Una sentència de l’alt tribunal del desembre del 2015 va establir que era nul per abusiu que els bancs imposessin als seus clients totes les despeses de formalització de les hipoteques. La decisió, però, no va fixar el repartiment que s’havia de fer entre les parts amb la qual cosa, davant les divergències de criteri dels tribunals menors, el Suprem va fixar el gener del 2019 que els consumidors només podien reclamar una part dels costos, tret de l’impost d’actes jurídics documentats (posteriorment va anar precisant-ho més component a component, l’última vegada el gener passat amb la taxació). No obstant, el TJUE va determinar el juliol de l’any passat que el consumidor havia de recuperar les despeses de notari, registre, gestoria i taxació (tots tret del tribut).

La clau ara és si el rescabalament del perjudici causat al client té un termini de prescripció. El TJUE va considerar que el client pot reclamar en qualsevol moment que els tribunals declarin nul·la una clàusula abusiva del contracte com la de les despeses, però també va avalar que l’«acció dirigida a fer valer els efectes restitutoris de la declaració de la nul·litat» (és a dir, a obtenir una indemnització) estigui limitada a un termini de prescripció (el Codi Civil espanyol ho estableix en cinc anys per a aquests casos per una reforma del 2015 que va fixar un període transitori que va vèncer el 28 de desembre passat, mentre que el català l’eleva a 10 anys).

L’element crucial que havia de determinar el Suprem és des de quan comença a comptar aquest termini: el tribunal europeu va considerar que no podia ser des de la firma del contracte, però no va fixar un criteri més enllà d’advertir que no pot fer «impossible a la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar aquesta restitució».

Sentències dispars

Notícies relacionades

En els últims anys, les audiències provincials han dictat sentències de tot tipus: algunes han considerat que no existia prescripció; d’altres han determinat que els cinc anys s’iniciaven en el moment en què la clàusula era declarada nul·la per un tribunal (amb la qual cosa a la pràctica tampoc hi havia prescripció); d’altres han comptat el lustre a partir de la sentència del Suprem del 2019 (de manera que el termini per reclamar finalitzaria el 23 de gener del 2024); altres, a partir de la sentència del desembre del 2015, que es va fer pública el gener següent (amb la qual cosa el termini hauria vençut el 21 de gener del 2021, com va assegurar al desembre el Ministeri de Consum, tot i que posteriorment va rectificar); i altres, des del moment en què van començar a fer-se els pagaments (amb la qual cosa termini seria de 15 anys per als anteriors a la modificació del Codi Civil del 5 d’octubre del 2015 i cinc anys per als posteriors). 

L’element crucial és determinar des de quin moment el client va poder conèixer que havia sigut objecte d’una clàusula abusiva i podia, per tant, reclamar. Les associacions de consumidors defensen que des que la clàusula resulta anul·lada per un jutge. Els bancs estan lògicament expectants pel que finalment es decideixi, i no només per les repercussions que pugui tenir en els milers de litigis que tenen pendents per les despeses hipotecàries. Una sentència recent del 26 d’abril del Jutjat de Primera Instància número 26 de Sevilla ha sigut una de les primeres que, emparant-se amb diverses sentències sobre despeses de diverses audiències provincials, ha determinat un termini de prescripció per a una cas de targeta ‘revolving’. El sector, així, confia que s’obri una porta perquè les indemnitzacions als seus clients es vegin limitades en tota mena de productes als cinc anys actualment en vigor.