Iceta planteja cessar automàticament els interins que acumulin 3 anys a la mateixa plaça

A Espanya hi ha actualment, segons les últimes dades de l’INE, un total d’1,03 milions de treballadors del sector públic amb un contracte temporal. Són el 30,4% del total d’assalariats del sector públic. El Govern ha promès a Brussel·les que part de les reformes que emprendrà en els pròxims anys i que acompanyaran el desplegament dels fons europeus aniran destinades a aturar aquesta elevada temporalitat. Una pràctica ja condemnada per instàncies europees i qualificada d’abús. El seu primer moviment està enfocat a no generar nous interinatges que acabin en abús.

Les negociacions amb les centrals ja han començat, seguint el termini que el mateix ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, es va marcar: l’última setmana de maig. La primera carta és a l’article 10 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Iceta planteja reformular-lo per obligar les administracions a complir les ofertes públiques d’ocupació. I «de no complir-se l’anterior, transcorreguts tres anys des del nomenament es produirà el cessament del funcionari interí, sense que es pugui cobrir aquesta vacant en el termini d’un any», segons diu el primer esborrany, a què ha tingut accés aquest mitjà.

Responsabilitzar-ne l’organisme

Iceta el que planteja als sindicats (i que després també haurà de debatre amb les comunitats autònomes) és tallar la continuïtat de les noves carreres d’interinitat i evitar que una persona entri com a eventual i es perpetuï al lloc. I, al seu torn, que una vegada superats aquests tres anys, aquesta mateixa persona o una altra que hi anés a exercir les mateixes funcions tornés a ocupar aquesta mateixa plaça. Això ha sigut avalat pel TJUE com una prova d’abús de la temporalitat.

D’aquí ve aquest any de vacant ‘forçada’, que servirà, al seu torn, de penalització per a les administracions implicades (i especialment per a les seves plantilles). Durant aquell termini hauran de repartir la càrrega de treball que abans cobria aquest interí entre les plantilles existents. Les que actualment tenen les cotes d’interinitat més elevades són les comunitats autònomes, responsables de serveis com la sanitat o l’ensenyament. Segons càlculs de l’Executiu, el 36,7% dels empleats públics que treballen per a les autonomies són temporals. En el cas de les universitats, aquest percentatge s’eleva fins al 44,7%.

El primer esborrany de reforma dissenyat des del departament d’Iceta també responsabilitza directament «els titulars dels òrgans de personal» encarregats dels processos de selecció de qualsevol abús de l’eventualitat que es produís al seu departament. Si no convoquen les ofertes d’ocupació públiques a temps i vetllen perquè s’omplin amb candidats aptes, els podran exigir «responsabilitats» per qualsevol «actuació irregular», segons el text. No obstant, no concreta quin tipus de responsabilitats i conseqüències serien.

Aquesta reforma també busca cobrir-se davant potencials futures denúncies d’interins que acabin en abús. A Catalunya, i a falta de celebrar-se el judici, dues altes dirigents de la Generalitat ja estan sent investigades per prevaricació administrativa després de ser denunciades per la Plataforma d’Interines de Catalunya (PIC).

Sense indemnització

Notícies relacionades

No hi ha plaça per a tant interí

El Govern pretén estabilitzar 300.000 interins abans del 2024

Eliminar els alts percentatges d’interins requerirà també solucions per a part d’aquest milió d’eventuals que faci anys que ocupin la mateixa plaça sense oposició. El primer pas, segons el pla d’Iceta, és no generar més interins. Per a això, amb una mà pretén accelerar els processos d’oferta pública d’ocupació. La setmana passada ja va prometre accelerar, convocar i assegurar-se que s’omplen un total de 300.000 places actualment cobertes per interins. Són la suma de les diferents ofertes públiques d’ocupació entre el 2017 i el 2023. Com a mostra, de les 218.671 places ja autoritzades des del 2017, de les quals només 56.236 ja han sigut cobertes, segons les dades remeses pel Govern a Brussel·les.

¿Què passarà amb aquests interins, quan al complir tres anys i un dia siguin cessats? L’esborrany redactat pel ministeri que dirigeix Iceta, de moment, no contempla cap indemnització per a aquests interins.